Agradi o no agradi; la realitat és la que és
Per: Francesc
Costa
23/09/2015
Catalans, compatriotes ¡, al meu criteri a molts de vosaltres se us s’està
aixecant la camisa, amb males maneres, formes i malgrat tot el desvergonyiment
de com ho fan, no ho noteu ni ho veieu.
I això es produeix des de fa molts
anys, tants com paral·lelament la irresponsable actitud d’omissió
dels anomenats partits polítics d'esquerra front tant abús i discurs victimista interessat que s’anava
penetrant en la ment de molts catalans. Partits polítics que al seu torn anaven
perden tot principi ideològic, i afegint-se a tot això el gairebé
silenci d'un pensament crític equilibrat, madur i democràtic a tot el que estava esdevenint-se.
D'aquí ha estat possible arribar a
la anormalitat política i social que s'està vivint, i que com exemple: va de la
falta de respecte general i a la democràcia.
Reflectit perfectament en dues perversions democràtiques , la primera.- el fet de la col·locació de les estelades en
moltes de les nostres places i cases
consistorials de molts dels nostres pobles i ciutats, pràcticament relegant a la senyera, la segona.- convertir l’ens públic nacional de comunicació en
un instrument al servei d’una sola idea. Tot plegat són aspectes molt negatius
per la construcció de qualsevol país,
sumant-se a la ja molt damnificada societat catalana i per conseqüència
afectant al mateix País.
Sens dubte, segons opino; una aixecada
de camisa constant durant aquests últims 35
anys; la defensa de la nostra cultura, llengua, necessitats de País i drets ciutadans, la pura
realitat es que no ha estat així, únicament ha estat un instrument que els
permetia seguir governant, d'haver estat efectiva no estaríem en la situació
que estem.
Des de fa tres anys el fet
d’aixecar-nos la camisa s’ha descarat
totalment, conjuntament a aquesta acció hi han cinc aspectes que volen negar,
amagar, una manifesta amnèsia, culpabilitzar els d'allà, xiular com si d'ells no depengués i fins i tot distreure'ls del centre del real
i greu problema social, amb totes les seves conseqüències, dirigint tota la nostra atenció cap a un altre
centre que al seu torn s'evitaria jutjar-los per govern infructuós. El nou centre d’interès
seria el de crear-nos la necessitat de
la independència i amb ella el gran i
únic debat a Catalunya, al carrer i monopolitzant totalment els mitjans de comunicació, principalment els
públics. Els cinc aspectes son: : primer.-
les enormes retallades, al desmantellament de l'estat de benestar del govern conservador de la Generalitat, presidida per el senyor Artur Mas que han afectat i afecten de ple a les classes
socials més febles, segon.- privatitzacions
i venda de patrimoni, tercer.-la
instrumentalització de l'ens públic de comunicació i de la
institució de la Generalitat, quart.- els molts processos que afecten
al partit polític del Sr. Mas i cinquè.- la inoperància del govern, a
part dels punts un, dos i tres. ( important tenir
present que el govern del Sr. Mas en
la seva primera legislatura (2010-2012)
va donar suport i el va obtenir del PP
del Sr. Rajoy, signant-se molts
acords, entre ells: la reforma laboral,
llei d'estabilitat pressupostària i llei
de animista fiscal, que tanta incidència han tingut sobre la ciutadania)
Tot això davant una enorme
tragèdia social que s'està vivint per part de més d'un milió vuit-cents catalans que viuen en la pobresa i sobre la
qual no s'albira final algun. Amb aquest panorama dantesc el debat polític des
de fa més de tres anys, tota una greu irresponsabilitat, s’ha simplificat
únicament en; la independència, parany
en que han caigut sense excepció tots els partits polítics d'aquí i d'allà,
fent el joc que interessava políticament
als conservadors neoliberals Mas i Rajoy.
Per tot plegat, fins avui s'ha
consumat una profunda petjada independentista, empremta en la qual hi
ha els d’autèntics sentiments, totalment
respectables i els “convertits” a força de tres llargs anys d'intens cop mediàtic,
sobre tot per part de l'ens públic .
Relegant-se
el que hauria de ser la veritable prioritat, aquella la qual hauria de
preocupar i ocupar-se, com seria la d'invertir tota classe d'esforços (com a
mínim al mateix nivell que ho han fet per generar estructures d'estat i un
llarg etc. sobre una qüestió hipotètica) i en possibilitar una solució, aquella
que dignificaria a tants i tants compatriotes (i a
sobre se'ns diu que amb la independència
s'obtindrà la dignitat) que
estan dins d'un llarg túnel, en el qual continuant introduint-se més catalans i sense albirar llum alguna.
La independència, una aixecada de camisa convertida, opino, per l'art
de la manipulació, utilització i molta
col·laboració en el gran remei per donar solució a tota una tràgica realitat social i econòmica , es a
dir; els mateixos que han governant, que estan governant i que han participat
en la greu situació econòmica, a més de la laboral, comercial, industrial, sanitària,
educativa, etc. i que ha tingut unes conseqüències de com a mínim més d'un
milió vuit-cents catalans visquin en situació de pobresa, són els que t'ofereixen
ara l’antídot de la independència amb
efectes no se sap quan, el quals donarà remei a totes les penes provocades pel
jou opressor; l'estat. Això només té dos noms: una descomunal aixecada de camisa, i l’altre: falta de respecte a la ciutadania, que ve de llarg, en l'actualitat elevat al cub, per
creure'ns tan ximples, i a tot això, que és molt, amb els altres partits polítics en la inòpia.
“Segons el governant de la
Ciutat així els seus habitants”
eclesiàstic 10: 2
Respecte al Sr. Mas és tot un contrasentit, és clar que vol
continuar al poder, i sembla que a qualsevol cost, però costa veure la seva estratègia política, aquella
que defensi als interessos de aquells que sempre ha defensat CDC, destacant-se ; la burgesia, el món de les
empreses, les finances, etc. Si un servidor fos un industrial, empresari o comerciant de pes, avui
estaria “acollonido” i a la vegada sentint-me traït, i més per tot el
que ofereixen els candidats de la llista del Senyor Mas a la ciutadania en general, res a veure amb les polítiques ideològiques conservadores de CDC, més
aviat són......... complaure a tots, oferint-les
tot.... en fi ... ignoro realment on ubicar-los a part de la independència, però si estaria
“acollonido”.
Y continuaria “acollonido” si fora
el dels que per una qüestió de fe hagués
continuat donant suport al Sr. Mas,
i davant d'unes properes eleccions que
diuen haurien en 18 mesos i pel que
se suposa haurien de competir amb la marca CDC
, o de nou CiU ?, eleccions ja
sense el argument del conte de la culpa és de l'opressor d'allà, ¿ o
s'haurà d'inventar un altre coco, per
poder guanyar i governar ?.
Fa gairebé riure, quan s'escolta
el discurs ja de per si mancat de tot pes(com ho són tots, argumentin el que
argumentin, i s'esforcin, no cola, allunyats de tota realitat) del
"prestat" número “un” Sr. Romeva
(fins fa tan sols sis mesos a ICV,
partit d’esquerres) de la principal llista independentista a la mesura del Senyor Artur Mas, quan una i altra vegada ofereix sense cap pudor l'exemple
d'Eslovènia davant a la possibilitat
que Catalunya
no surti de la UE, en el hipotètic
cas que s'independitzés d’Espanya .i
això sense que ningú dels oponents polítics siguin capaços de amb arguments polítics,
històrics, geogràfics i sobretot
realistes fer callar la molt demagògia boca.
Si Catalunya estigués situada geogràficament, només per exemple a Bielorússia
segurament la independència amb tots
els components neoliberals existents a la llista del Senyor Mas, inclòs el desig d'estar a l'OTAN, tindria molts números
de ser possible, no sense enormes costos,
i fins i tot rebre d'ajudes de l'anomenat món
occidental, fins la possible incorporació a la UE. Podria ser una realitat , la mateixa més o menys que el any 1991, respecte a Eslovènia, ex-Iugoslàvia.
No es el cas de una Catalunya any 2015 geogràficament
situada, hi ha un context, la situació política és una altra. Per tant somiar
amb una Catalunya independent, i a més estar a la Unió Europea i a la resta de totes les
organitzacions internacionals, realment si que és somiar truites i a la vegada és
aixecar la camisa a la ciutadania. ¡ Si
us plau !.
“La “ingenuïtat” en política és
irresponsabilitat, en un altre cas és vilesa”
El que és realment sorprenent, no
així per part del poble pla, llastimosament majoritàriament educat políticament
a cop de televisió, és la quantitat de personatges més o menys
rellevants en la seva professió, tots
aparentment en un estat econòmic no precisament d'exclusió social i que alguns
viuen fora de Catalunya, que
ofereixen suport a la llista Independentista
del senyor Artur Mas. Un projecte realitzat
sobre uns sentiments reals i transformats per mitjà d'una enorme campanya de Màrqueting en tot un producte mediàtic a
vendre però sense sortida, no hi ha comprador fora de Catalunya, ni per part l’estat
Español, haurem de tenir en compte Euskadi ? , Galicia ?, que també s'ho poden arribar a
muntar com els independentistes del Senyor
Mas i companyia que a força de propaganda mediàtica es
multiplicant . I l’Europa comunitària,¡ si us plau !, tampoc donat l'actual context polític i econòmic,
així com tampoc individualment alguns dels
diferents estats components de la UE, que no volen ni parlar-ne. En definitiva poc comprador disposat en l'anomenat món occidental a adquirir avui una Republicà Catalana independent , aquesta es la realitat. Però així i tot els de la llista del Sr. Mas, i els primers figurants continuen una i mil vegades fem gran demagògia i
aixecant la camisa a la ciutadania. Però és que a l'altre costat, no hi ha molt
més, i si ho hagués s'ha fet tard. Tot una vergonya política i democràtica.
“Pots enganyar a tot el món algun
temps. Pots enganyar a alguns tot el temps. Però no pots enganyar tothom tot el
temps”
Abraham Lincoln
Tot
plegat, segons al meu criteri, una agosarada i irresponsable pirueta política,
amb la complicitat mediàtica i de molta
gent (un fet per reflexionar, encara que respostes n'hi han), que ha
provocat una autentica convulsió i fragmentació social, per més que no ho
vulguin reconèixer el Senyor Mas i
els seus. El procés a la independència,
las seves formes, maneres així com el aspecte mediàtic no te parangó
algun als països democràtics tradicionals de l’Europa comunitària que tant es volen assemblar, emmirallar i entrar ràpidament o no sortir-ne en el cas
d'independitzar-se del jou opressor d'Espanya,
país component de la UE des del 1986.
Una
organització, la Unió Europea que en
principi almenys que un servidor ho ignori només admet democràcies, no països
opressors. Una UE que té molts
defectes, no està sent ni comportant-se com els pares fundadors d'Europa unida van somiar,
però tenir la UE algun país
component que sotmeti al jou opressor a una població de més de set milions, s'ha de notar,
no?
Paraules
i mes paraules, aranges i mes arengues, declaracions, afirmacions, plenes de
quantitat de demagògia, tot ple de ximplesa barata y amb quantitat
decibèlica on els d'allà queden ben
lluïts, alguns motius
són reals, però no tots són iguals, hi ha diferències importants. La forma i
manera de les arengues plenes de ímpetu de ferocitat i ressaltant els enormes
greuges rebuts provocant el fervor dels adeptes ja molt ben il·lustrats mediàticament
durant anys i desitjosos d'aquesta ocasió que se'ls ha dit "la de la seva vida", aplaudeixen i criden fervorosament independència
una vegada i més vegades.
Amb tot
el que s'ha dit, gesticulat i encara que no ignoro que els polítics molts no
tenen ètica i l'esquena molt ampla, em
pregunto quin polític si governa la
llista del Senyor Mas serà
l'interlocutor amb l'estat opressor.
" El que pertorba la seva pròpia casa heretarà l’huracà "
Proverbis 11-29
-
