Desvergonyiment i gosadia
Per: Francesc Costa
19/09/2015
Quina vergonya ! , el senyor Jordi
Sánchez, president de l'ANC ,
entitat organitzadora de la manifestació del passat 11, el que va dir que aquesta no seria
un acte partidista, convidant a tot fill de veí a assistir a la "mani",
l'objectiu no era un altre que el mateix de fa tres anys; fer molt soroll
mediàtic, per això estan els mitjans de comunicació públics, i determinats
privats per motivar, prou per que
assisteixi molta gent, sense considerar posseeixin sentiments o no, l'important
és fer molt embalum. Perquè si és possible s'assabenti tothom, inclòs el poble
dels maputxes i a ser possible els
de l'estació espacial internacional.
Que tots s'assabentin el que vol “Catalunya” , quina
és la; “voluntat del poble “ , (així una i mil vegades ho esgrimeixen, apropiant-se
de Catalunya i de la voluntat popular).
Ahir el senyor Jordi Sánchez (que
imagino que no ignora que algun dels molts seus qüestionaria el seu cognom per ser president
de la Generalitat, igual com al seu
dia ho van fer amb el President Montilla) junt
amb altres persones van fer el crit al cel amb un zel impressionant, malparlant
i manifestant entre d'altres aspectes: “mala fe” i “vergonya democràtica”. I
tot pel sols fet de la decisió presa per part de la Junta Electoral Provincial de Barcelona que requereix a TV3
i a Catalunya Radio a retransmetre
el proper diumenge; dia 20 a la tarda els actes polítics dels diversos
partits polítics discrepants amb el anomenat per sols uns: “procés
sobiranista” cap la
independència d’uns, i amb ella: la llum.
La justa decisió de la Junta Electoral, es una forma de compensació per l'enorme, ampli i detallat seguiment efectuat
pels mitjans de comunicació públics de Catalunya (també d’algun mitjà privat català )
La manifestació de la diada( degudament promocionada i en molt avançat temps per l’ens
públic i privat, sens dubte també era propaganda ) es miri per on es miri, va ser
tot un acte electoralista, contràriament a la que se’ns venia per part del organitzador Senyor Sánchez
i altres, dient-nos a tort i a dret en
totes les seves molt freqüents intervencions en els mitjans de comunicació; que
acudíssim que no seria electoralista, que seria plural, i que nosaltres així ho
podríem comprovar. L'única cosa que es va comprovar és que molts teníem més raó
que un sant. Es va veure i escoltar
perfectament el partidisme, exclamacions d'un sola i única direcció, així com
les pancartes en la mateixa línia, al igual que les diverses arengues sobre la
tribuna I tot això el primer dia de
campanya
Tot degudament retransmès per TV3 i alguna privada, des dels
seus prolegòmens, tot el recorregut amb entrevistes a peu de carrer a
entusiasmats participants, inclosos infants als quals se’ls preguntava si
sabien el perquè havien acudit. Finalitzant
amb programes especials amb taules de tertulians majoritàriament afins, perquè diguessin la seva, fins a
mitjanit. ¿Existeix algun dubte que
no fos un descarat acte electoralista ?
El senyor Sánchez, el qual s'ha esquinçat les vestidures i es mulla la boca parlant de democràcia, com tants altres dels seus afins, no
paren a citar-la. Doncs bé, aquest
senyor, president de l'ANC,
organització subvencionada, té al meu parer
la gosadia de demanar als ciutadans que no mirin TV3 ni escoltin Catalunya
ràdio, durant el temps, sols tres hores aproximades, que els dos mitjans de
comunicació públics retransmeten els actes que el proper diumenge dia 20 a la tarda s’efectuaran els partits
polítics: Catalunya sí que és pot,
PSC, Ciutadans, PP i Unió.
Una observació, encara que per
molt sabut l'agosarat posicionament de l'ens
públic , contínua sorprenent-me el
fet que ahir al 3/24, canal
informatiu de l'ens públic en cada
informatiu manifestaven la seva discrepància amb el dictamen de la Junta Electoral Provincial de Barcelona,
en més o menys termes com: “la corporació, els professionals de la
mateixa, l'ANC i Òmnium discrepen de la decisió... .”
Dóna la sensació, sols sensació que
l'ens públic , l’ANC i Òmnium
viuen bé, uns directament de la cosa pública i altres de les subvencions i clar
la vida és dura i no se sap si vénen altres el que succeirà amb entitats tan desvergonyidament
i declaradament posicionades amb uns
catalans. Encara que molt em temo que si
fos pel PSC, poca cosa, ja s'ha vist
durant aquests anys, per la CUP,
també poc, per Catalunya si que és Pot,
ho ignoro ja que no tinc clar (fins i tot estant Podem,
al meu criteri; un error ) on estan ubicats, sembla que els únics que han mostrat
el seu desig de canviar l'estat d'aquestes entitats tan enormement posicionades
és Ciutadans. El modificar
profundament l'actual situació d'aquestes entitats podria significar un principi de la normalitat del nostre País
amb tot el que això significa i sense qüestionar en absolut la nostra cultura,
llengua, aspiracions i progrés en general i amb sana convivència amb els altres
pobles de la resta d'Espanya.
En fi i tornant a la justeta
compensació, ni les tres o quatre hores
que puguin dedicar els mitjans de comunicació públics als actes dels partits
polítics desfavorits compensaran el temps que es va invertí per a l'opció
independentista.
Per tot això exclamo: ¡ Si us plau , socors ! aquests són els que diuen que ens van
a donar la llum ?, és la seva llum
la que volen conservar. Més aviat seria sortir de les flames per caure a les brases.
Nota: Contràriament
al Senyor Sánchez, mai assenyalem el
que han de fer o no fer (ja en tenim prou, així es comença i.......), només
aportem opinió, però en aquesta ocasió i donada la greu importància del fet succeït; com ho és el de
fet una crida demanant no
vegin ni escoltin les retransmissions de demà dels actes campanya dels partits polítics discrepants
amb les formes i maneres del anomenat procés sobiranista= independència de
sols uns. Elblogdefcosvi si aconsella dins els possible el seu
seguiment.
Entenem que no hi
ha res més enriquidor que el poder escoltar en igualtat de condicions les
diverses propostes dels diversos partits polítics, que sens dubte poden influir
en més o menys grau en el nostres vides, i
no només aquelles introduïdes a cop mediàtic.
Sens dubte això pot ajudar-nos a reflexionar, analitzar i treure les nostres
pròpies conclusions. Això és democràcia, evidentment som conscients de com
estem en aquest aspecte, però a mesura que exigim educació i nosaltres fem l’esforç de
fer-ho, mitjans n'hi ha, podrem demà, confiem, viure una democràcia plena
gracies a la llibertat i dignitat que
ofereix el coneixement i com a conseqüència; criteri propi.
