Assetjament al PSC
Per: Jordi García-Petit
Publicat a Crònica Global
Dimecres, 15 de gener del 2014 - 08:47
Els portaveus polítics i orgànics de la dreta sobiranista, de la dreta ras i curt i d’unes suposades esquerres que s’ha lliurat al sobiranisme i al populisme, no paren d’assetjar el PSC. Diaris i telenotícies subvencionats li dediquen amb desvergonyida insistència titulars de portada, notícies magnificades, editorials corrosius, articles d’opinió, cartes triades de lector, tertúlies cacofòniques, exigint-li amb una barreja d’afalacs enverinats i de pressions descarades que adopti la mateixa posició que ells sostenen en la qüestió de la hipotètica independència de Catalunya.
No se’n surten amb el debat democràtic i, confosos, han d’agredir reiteradament la línia política del PSC i la llibertat dels seus dirigents i militants
No en tenen prou amb la contesa política legítima entre partits i projectes de societat ni amb la crítica constructiva. No se’n surten amb el debat democràtic i, confosos, han d’agredir reiteradament la línia política del PSC i la llibertat dels seus dirigents i militants.
"On sou que fa temps que no se us sent? Acabarà en res, tot plegat?", recriminava amb impertinència biliosa el director d’un dels diaris més subvencionats a dirigents del PSC que, prèviament, havien estat arrenglats contra la majoria de la direcció del partit, titllant-los de "sector crític" i de "dissidents", bo i apropiant-se de les seves raons per tergiversar-les i acomodar-les a la veritat, inapel•lable per messiànica, sobre el passat i el futur d’una Catalunya privada de present a destralades..
Li demanen al PSC amb to peremptori, irritat, "una reflexió serena" que ha de coincidir amb la que ells no han fet , però que proclamen feta i tancada amb pany i forrellat. No és un joc de paraules ni una paradoxa, sinó una mostra de la seva fal•làcia i de la retorçada manera d’entendre la llibertat de l’altre. El salmodien de manca de patriotisme negant-li amb la mala fe de l’hipòcrita el reconeixement de tot el que el PSC ha fet per la cohesió social del país. Li devaluen la transparència del debat intern, que el PSC ha encetat de manera pionera en el món resclosit de la partitocràcia, en una impúdica ingerència en els afers interns del partit. El volen nu de valors, desarmat, sotmès als designis del sobiranisme, i, si fos possible, escindit.
L'assetjament continuarà mentre el PSC no cedeixi i s'intensificarà tan aviat com aconsegueixi introduir plenament, prioritàriament, la qüestió social en el paisatge de Catalunya
Li atribueixen el paper de peó capturat en l’intent d’escac i mat al socialisme en la partida que dura des de la unificació socialista i la fundació del PSC el 1978. Han pres per feblesa i minoritat les vacil•lacions –cauteles més aviat davant de tanta complexitat social- del socialisme democràtic, que històricament ha representat millor que cap altra formació política aquella virtut, que ells desconeixen imbuïts com estan de veritats absolutes, del "Dubito ergo cogito; cogito ergo sum".
Perseguir persones sense permetre’ls descans per posseir-ne el cos, l’ànima, el lloc que ocupen en el treball, en la societat, és un assetjament, i com que un partit és, en primer lloc, persones associades amb una finalitat política, l’assetjament del PSC resulta ser polític: un acte de violència dels més reprovables en democràcia que desqualifica els assetjadors.
L’assetjament continuarà mentre el PSC no cedeixi i s’intensificarà tan aviat com aconsegueixi introduir plenament, prioritàriament, la qüestió social en el paisatge de Catalunya cobert d’espessa boira d’un quant temps ençà.
Crònica Global http://www.cronicaglobal.com/
