per: Francesc Costa
Efectuar
o fer una crítica, entenc, és el més fàcil, per això hi ha tants crítics. El
difícil és des d'una posició d'esforç democràtic i objectiva, argumentar-la prou, perquè aquesta tingui consistència, fins
al punt que per una gran part de la ciutadania sigui acceptada pel seu raonable
pes. No obstant això sigui com sigui, la realitat és que aquí al nostre País i en l’actualitat pràcticament no
existeix la crítica, en el terme
estricte de la paraula. I la que hi ha bé es podria dividir en tres parts, una
molt mínima de qualitat, una altra de suau, no tenint profunditat no va a
l'arrel, observant-se, al meu juidici, en tots casos un excessiu decòrum (que no vol
dir en absolut haver d'utilitzar males formes ni incomplí amb
el codi deontològic del periodisme), la qual cosa perjudica la mateixa
crítica i el possible efecte que aquesta pogués tenir i la resta és simplement
deplorable, partidista i de dubtós codi deontològic. En conjunt és un problema
per al creixement com a País.
El
que sí existeix aquí i en molta abundància és la claca , seguiment, aprovació,
correvediles , etc . és un fet que conjuntament amb el dèficit a la bona
crítica, en res es contribueix a fer País.
Tota una paradoxa, cínica ironia , atès el molt que es ve pregonant des de fa
molt temps; del que érem, som i el que pretenem ser. La realitat és que res de
res, únicament xerrameca , només cal veure en profunditat com està el País, no sols mirar.
Tot
això ve al cas sobre els missatges de cap d’Any del President de la Generalitat, que no puc aplaudir, com
tampoc ho puc fer del President del Govern central. Tots dos, segons el meu
criteri, tenen un fons en comú, bastant allunyat de la crua realitat que s'està
vivint, es dirigeixen als seus, amb la pretensió que sigui una majoria.
Però
que potser els ciutadans adeptes puguin
aplaudir aquests missatges, però és molt possible que la resta, bé podria
arribar a preguntar-se; ¿ perquè tant esforç col · lectiu i
campanya per convèncer ? , ¿ si se’ns està devaluant la
nostra capacitat de raonament? i si ¿
per tan simples ens prenen?.
Només
em referiré al missatge de cap d'Any
, del nostre President de la Generalitat, que bé podria resumir-lo
amb un; ¡per favor! Senyor President.
No
obstant, esmicolem-lo, només part, ja que per si sol ja es desprèn el tot:
Dels dinou paràgrafs que contè el missatge que dirigeix als compatriotes
(terme que utilitza, molts d'ells passant-ho realment
molt malament i sense esperances, igualment que altres moltíssims no nascuts a
Catalunya, però ciutadans del nostre País) , únicament fa una breu referència
al problema econòmic i laboral en el segon i en el setze . La resta dels dinou
paràgrafs , és sobre, per a mi,
l'equívoc plantejament sobre el procés i l'encara menys incomprensible
continuada posició , degudament acompanyada amb grans altaveus, un d'ells
d'autèntic escàndol deontològic i democràtic, tot plegat sens dubte, tota una constant inducció
sobre una honesta ciutadania (per la qual cosa un no veu per cap costat
la llibertat que tant esmenten, que no ho és quan el pensament és per diferents
formules; induït)
. Aquí bé es podria aplicar, respecte a la ciutadania, fet que no desitjaria
fos així, les sàvies paraules del Rei
Salomó en Proverbis 14/15: “el simple
creu tot el que se li diu, més el prudent vigila els seus passos”.
En el
segon paràgraf sols cita; "situacions dures i adverses de
falta de treball" i també; “ i
el compromís que treballarem( i en futur !,
¿ després de tres anys de govern ?) perquè totes les persones tinguin una vida digna”. Però....
qualsevol ciutadà be es podria preguntar; ¿ si el que s'ha fet i es fa, és
precisament prendre unes mesures gens afavoridores per a la vida digna?.
En
el setze paràgraf , més extens , cita; "que
és el sisè any (perquè hi hagi constància) de recessió econòmica que
ha provocat autèntics estralls"
, cita també ; " la ferida que
ha provocat la recessió és molt profunda "
(si,
però la possibilitat de guarir la ferida han estat totalment reduïdes a
agreujar-les mes, amb les retallades) i continua; " no es poden esperar curacions
miraculoses " (no,
miraculoses, no, però de un govern sensible als greus problemes de la
ciutadania, si )
ofereix unes recomanacions , com; "
temps , perseverança , talent i coratge per refer-se del tot" (¡ com és possible dirigir-se al caigut arran
de terra amb aquestes recomanacions ¡). Finalitzant amb tot l'únic
que esmenta sobre la crisi econòmica, que al meu criteri és molt més greu que una
crisi econòmica. Doncs bé, finalitza dient-nos; " la crisi ha despullat moltes suposades veritats convertint
en errors o directament en falsedats , a més que molts comportaments d'abans
ara són justament criticats i recriminats "
, per a mi, frase amb un xic de tint
filosòfic que s'ha de suposar que sabrà el que vol significar , perquè la lectura
que un podria fer, encara aguditzaria l'opinió negativa del missatge.
Això
si, igual que el seu homòleg President
del govern central, en el setze paràgraf parla de “remuntada”, “canvi
de tendència”, i “que esperen saber aprofitar”,
“ i a més tot això sense esperar solucions miraculoses” . Es a dir,
ofereix esperances però alhora es posa la bena. Si us plau.
Cal
repetir; són les úniques referències efectuades
sobre la greu situació econòmica, de la
qual bé es podria desprendre que cap responsabilitat es té. Les moltes
retallades, les eliminacions, els augments, la no destinació de recursos i el
suport a la reforma laboral entre molts altres aspectes, sembla que no són cap causa
per la qual els efectes de la crisi
econòmica hagin aprofundit, aguditzat
encara més les dramàtiques situacions de moltíssims compatriotes(mateix
terme que s’utilitza en el missatge, opinant que millor hagués estat el terme: ciutadans o
catalans, atès que compatriota entenc és excloent), a més de la degradació social que
s'està produint.
Opino
que tots els disset paràgrafs
restants es dediquen a la consulta, en clar missatge nacionalista, sense tocar el peus en el sòl, carrincló, rosat, d'algunes
incertituds en quant postures i
interpretacions. Un tex irreconeixible
respecte als fets que es produeixen dia a dia, mancat de caràcter i sobre el
qual si es dedueix
una clara propaganda del projecte. Un missatge que costaria posar-lo a Europa, més mereixedor de mitjans del segle passat i més enllà de
l’Oceà Atlàntic.
Això
si, ¡ hi ha miracle!, aquí sí, perquè segons va dir; “gairebé serà un miracle que un poble que tenia totes les de perdre,
seguim existint i estant disposats a guanyar una gran batalla democràtica, per
mitjans pacífics: decidir lliurement el futur com país, com nació i com a
societat”. Si us plau....senyor President .. ..però que no veu, ni sent
els sabres mediàtics afilats, que el que fan aquí entre ells i d’aquí a allà, d’allà a aquí precisament no és pacifisme, més aviat tot el
contrari, exaltar a la ciutadania, uns contra altres, aguditzar postures. Tot
plegat contribuint a empitjorar més a
una societat totalment fracturada i en diversos nivells. No ho veu.
Amb tota franquesa caldria preguntar-se; ¿On estaven durant tots
aquests molts anys que vostès han governat ?, ¿però què nassos han fet durant tants anys tenint
la paella pel mànec?. Potser per la meva miopia, però no arribo a veure'ls un físic
castigat i sacrificat per la lògica conseqüència de tots aquests molts
anys en el poder i per més inri haver de suportar el fet de no poder decidir
lliurement el nostre futur com País,
com a nació i com Societat, i a sobre haver de participar, conviure i
col·laborar amb Espanya, amb l’estat fins
fa quatre dies.
S'ha
de suposar que no ignoraven que des de fa molts anys son molts els ciutadans que;
uns desitjaven la independència, altres insatisfets amb certs tractaments,
incomprensions i poques realitzacions de País,
malgrat les expectatives que ens oferien des d'aquí. Els primers, els segons i uns altres desitjaven,
desitgem mes Catalunya i sempre es
van quedar frustrats pels d’aquí i pels d’allà. I ara de sobte, els mateixos, amb presses, donant-se cops uns contra uns altres, la casa sense escombrar i damunt se'ns diu que serà si o si. Amb el risc de perdre molt País o de perdre la possibilitat de fer-ho bé per tenir més País. . Però
no si o si, per donar prioritat i solució a tantíssima tragèdia ciutadana. Si
us plau
En
fi un missatge que no té desperdici tot el contingut. No sóc ni pertanyo a
l'oposició, té molta sort el President
de la que hi ha, doncs tot el que està succeint donaria per a molt. Només soc un ciutadà català, compatriota, preocupat
per la greu i dificultosa situació econòmica, laboral i social que està afectant
a molts dels ciutadans. Un greu i
profund complex problema de País,
que està per sobre de partidismes ideològics de qualsevol partit, és per una
pura qüestió de solidaritat, d'humanitat. Sens dubte també un problema de tota
la societat, en definitiva del i de País. Aquesta hauria de ser la
prioritat de qualsevol President, ja
que no hi ha societat, ni país lliure, ni País
, si els seus habitants són a la precarietat absoluta, perquè aquests no són lliures
ni dignes, evidentment tampoc el País.
Per
la qual cosa, molts ciutadans de Catalunya,
s'haurien formular un nova pregunta, ¿que és el que en realitat es pretén?, un
parla poc i els altres parlen massa i tots els ciutadans manipulats i distrets.
