¿Conferència,....electoralisme?
¡Alarma!
Per: Francesc
Costa
30/11/2014
"després del
9N: temps de decidir, temps de suma”
¿conferència...electoralisme ?, més aviat per la seva escenografia i
parafernalia , al meu parer, s’assemblaria més a una gran convenció d'una multinacional
elitista, anunciant el full de ruta d'un producte ja preliminarment molt
mediàticament popularitzat, i alhora per a un anunci enardidor sobre el producte, un esglaó més.... que no minvi
l'ànim. Pel que fa a la conferència, ho seria la proposta de celebrar una nova
convocatòria electoral i l’anunci de les
lleonines condiciones per realitzar-la, al meu criteri; tot una mofa a la democràcia,
no sense certa alarma. A les grans
convencions elitistes, l'assistència és total, està assegurada, pertanyen al
grup, són incondicionals, prèviament assisteixen a un seminari de alliçonament.
S'ha
d'entendre que respecte al discurs possiblement no s’haurà produït cap
sorpresa, més del mateix, nou embolcall i idèntica audàcia. És a dir, que s'hauria d'interpretar que a
pràcticament a ningú li va estranyar el contingut, excepte de les alarmants condicions
per possibilitar l'avançament electoral
Imagino que aquest va ser l'estat dels frontals
antagònics de tot el procés, els quals,
per cert, han de veure com dia a dia
descendeixen les seves opcions , així com paral·lelament gràcies a ells, tanta malaptesa política, les
opcions independentistes en conjunt ascendeixen.
Sense sorpresa però alarmant haurà segut
la reacció dels sense ressò, pràcticament no existeixen, estan com entumits, sense
excessiva severitat ideològica. No obstant això, segur, com descric, amb certa
alarma davant les exposades condicions per possibilitar un avançament electoral. I
finalment ja ni parlem dels demòcrates de convicció que n'hi ha a la societat
civil (no la d’ells) en
general, també entre els intel·lectuals, professionals, món de la cultura,
ciència, polítics, politòlegs i etc., que la proposta i les seves condicions
els haurà provocat posar-se les mans al cap, encara que als més avesats, poca
sorpresa va provocar-les, saben que és una fugida cap endavant, saben que hi ha
molt a perdre, saben que altres estan agafant la fruita i saben que......
Amb certa alarma davant les exposades condicions per possibilitar un avançament electoral.
|
Els sense ressò, els que estan com entumits defensen una
altra opció, la que existeix en altres països d'occident amb llarga tradició
democràtica, com ho és el federalisme.
Encara que es mobilitzen poc per defensar aquesta opció, però tampoc ho fan
davant de tanta injustícia social i abús, a més molt sovint es deixen robar la
cartera. Aquí els únics eufòrics, són
els molts incondicionals, la societat civil d'ells i determinats del mon periodístic,
els quals a la finalització de la conferència tots plegats exclamaven pletòricament de plató
a plató, de micròfon a micròfon catalans i amb pràcticament la convivència del
presentador o presentadora, la grandesa
del conferenciant i de la proposta. Tot en el seu conjunt, segons opino, diu molt
sobre el que està passant al País. En
fi....es va de dia històric a dia
històric, encara que tot sigui una reiteració de nota, amb alguna molt important
distorsió deduïble de cert perill.
Un
llarg discurs, ple de contradiccions, en la línia, la columna vertebral és la
de sempre, plena de retrets, una molt llarga llista dels greuges soferts i molta
exculpació, sempre son els altres. Cita d'intolerants als altres, ¿no es
reconeix a si mateix?. Ple de retòrica
demagògica, de victimisme i amb el mestratge en traslladar aquest sentiment a
la ciutadania, i en aquesta ocasió dos nous colors, un molt fort , com ho és la
proposta sobre possibilitar l'avançament electoral, i l'altre un xic més suau,
com ho és l’auto sacrifici, ¡ qui és
capaç de tals actes ! . I ull a l’advertiment; “ Si es volen eleccions
per canviar el Govern o per
modificar la representació de cadascú en el Parlament, no hi haurà avançament” , i com diria el mateix conferenciant
; “Visca, visca la democràcia espanyola”.
Ple de retòrica demagògica, de victimisme i amb el mestratge en
traslladar aquest sentiment a la ciutadania
|
Se citen formules aritmètiques, assenyalant que han donat
com a resultat = “èxit de país “.Si
us plau, però s'obvia el gran conjunt de
tècniques de Màrqueting, així com
l'enorme campanya mediàtica que s'està produint des de fa pràcticament dos
anys, i no existint res més, però res. A
més, qualsevol producte a llançar amb una dècima part dels mateixos recursos i condicions
s’introdueix amb èxit en la ment de la majoria de la ciutadania, i per tant
d’èxit per al producte. Per a mostra que
millor botó que l’ocorregut divendres passat amb el Black Friday, només amb
la promoció publicitària d’un dia abans i dins del mateix dia, es va provocar
l'aglomeració en els comerços.
I seguint en aquesta mateixa línia argumentaria , plena
de cinisme, respecte a l'àmplia resposta ciutadana, en un altre punt del
discurs, es fa referència a “l’anomalia de les condicions que viu el país” (coincidència al 100%, estem vivint una
autèntica anomalia) , la qual cosa al seu torn, diu: “provoca
la anormalitat de que hagin de
sortir cada any més de 1.500 .000 de persones al carrer” .
Novament es dóna una visió irreal del perquè surten, i que consti que motius
n'hi ha i molts, per sortir al carrer. Surten perquè la realitat és que han estat
molt prèviament estimulats i provocats mediàticament, i perquè tots els del procés
són els únics que tenen el xiulet.
Surten perquè la realitat és que han estat molt prèviament estimulats i perquè tots els del procés són els únics
que tenen el xiulet
|
L'èxit ho és, però molt relatiu per a qualsevol director
de màrqueting, i per a l'empresa que
l'encarrega, és a dir, qui paga, la inversió general ;temps, diners, recursos humans,
esforços, riscos, etc. es molt superior al resultat. Tenim exemples
comparatius, com pot ser el Barça, que
quan guanya una Champions league
o Lliga en només hores els
carrers de Barcelona s'omplen de
gairebé un milió d'admiradors i
seguidors. Al bon entenedor amb poques paraules en té prou.
Produint-se, al meu criteri, un no encertat argument
sobre l'ideal. Si us plau... no hi ha ideal sense ideologia, és aquesta la que
condueix a l'ideal. Cert és que hi ha ideals sense ideologia, com ho seria el
desig als diners, a les propietats, i el poder. Aquests sovint són els que
efectuen certes propostes, doncs només
existeix ideal.
El conferenciant es queixa dels molts anys que triguen les
sensibles causes judicials, ¿ es referirà per exemple al cas Palau, la seu
de C.i.U embargada ...? tot una
ostentació de audàcia. Contínua amb què:
“aspira a una Catalunya amb bona economia i un bon estat de benestar” ,¡ si
us plau, ja n'hi ha prou !, ¡fa ja quatre anys que està
governant ! que ho digui a tots els
afectats per les seves retallades, pujades, suspensions, reforma laboral, etc.
Esmenta també que : “voldria que Catalunya fos com Dinamarca i Àustria “ (el primer es una monarquia, el segon es un estat federal), però aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid,
ens recorda que aquests països : “ tenen
la capacitat limitada perquè la necessària federació d'Europa restringeix “. I
per dir que no quedi pel que: “desitja
una Catalunya més neta, transparent,
digne i més respectada “, ¡ i ull ! perquè diu; “especialment amb les persones que estan vivint el procés “. Això si
és no donar puntada sense fil, la resta. tot un conte, llàstima
perquè és d'aquells que no et deixen dormir.
Tot un conte, llàstima perquè és d'aquells que no et deixen dormir.
|
No s’hauria d'estar tancat a noves aportacions a la
democràcia, noves propostes, enriquiment sobre el sistema democràtic que
coneixem, el que hem desitjat aquells que durant 40 anys no ho hem gaudit, donat el cop d'estat de juliol de l'any 1936. I com molt bé va dir Sir Winston Churchill (1874-Woodstock
(Oxfordshire) UK, 1965-Londres-UK)
"La democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics." Però
la proposta del conferenciant, no té res a veure amb l'escrit, les condicions
exposades per possibilitar un avançament electoral no representen cap aportació
a la democràcia, tot al contrari.
Ens proposa un
avançament electoral amb unes condicions i sense concretar data de la mateixa,
exposant que ni ell mateix ho sap. Condiciona l'avançament electoral a què hi
hagi una llista unitària, desitja
que s'adhereixin tots els partits polítics
que estiguin per la Independència, però ho hauran de fer sense sigles
del partit. Els militants que s'integrin a la llista unitària passarien a formar part d'una altra organització o
partit polític. Els partits polítics que entrin en la llista unitària no
estaran representats al Parlament,
per exemple CiU. També vol incloure membres de la societat
civil (sap bé, busca l'aval, no ens confonguem,
són l'organització ANC i
l'entitat Òmnium cultural, anomenada societat civil, fa més embalum. Les dues reben subvencions, i estan
compromeses amb el procés independentista ) i
també professionals experts i reconeguts
(se suposa que rostres que ha diari apareixen en
els mitjans de comunicació catalans i en llengua catalana, exposant les
excel·lències del procés).
Exposa que el parlament resultant d’aquestes eleccions, la legislatura només tindrà un període de 18 mesos. Aquests mesos haurien de servir per anar treballant tots els preparatius necessaris per si s'aconseguís la independència.
Aquests mesos haurien de servir per
anar treballant tots els preparatius necessaris per si s'aconseguís la
independència
|
Transcorregut aquest termini de 18 mesos, unes noves eleccions, ja normals, i a continuació es
procediria a la consulta definitiva. Evidentment sempre que guanyi la llista unitària, això si que és fer volar coloms, ni que el
plantejament ho hagués fet: Antoñita la fantàstica (personatge literatura infantil, autora Borita
Casas-Madrid-1911-1999)
El conferenciant exposa
un altra de les condicions; “és que cap dels participants a la llista única es podran presentar a unes noves eleccions “, és a dir, les que s'efectuen després de les
que proposa.
Se suposa de que perquè puguin presentar-se a unes
eleccions amb la llista unitària, caldrà
registrar primer un partit, i s’haurien d’inscriure tots els participants al
nou partit, prèviament donar-se de baixa del que militin, per exemple el mateix
conferenciant.
El plantejament econòmic dels components polítics de la llista unitària procedents d'uns altres partits, i alhora
d'aquests que han cedit polítics, no és gens clar. Finançament, subvencions, nomines, impostos, etc, perquè
entre dubtes existents, parla de: “ es
crearia específicament una associació o fundació per finançar la campanya al
marge dels partits” , altra referència és la que diu: “ les subvencions públiques que obtingués la
llista unitària degut als resultats, es distribuirien entre els partits
implicats a fi d’assegurar la seva viabilitat pel futur immediat” ,
preguntant-se un ¿ si no
estan al Parlament ? Moltes explicacions, un assumpte no gens clar.
S'entén que els partits polítics que no estan al Parlament, no ho són a tots els efectes institucionals, si estarà
el de la llista unitària més els altres partits que no s'hagin adherit.
Tot un full de ruta amb la creença de guanyar. “Sortiran a guanyar”
|
Tot un full de ruta amb la creença de guanyar. “Sortiran a guanyar”, es diu, ho diuen,
no es posa en dubte, ja que s'ha de suposar que tot serà un continuant, com fins ara, l'equip de Màrqueting, els mitjans de comunicació catalans en llengua
catalana, encapçalats per la CCMA,
mes els mols opinadors, i l'ambient creat durant aquests dos anys. I a tot això
la inoperància política, més determinats complexos, més la manca de capacitat
de denúncia, i per més inri l'enorme
malaptesa del PP, que només provoca
independentistes.
Tot un autèntic escàndol, ja porta molt de temps, que ha
de provocar a molts països d'Europa el somriure i tornar gairebé a
la vella etiqueta d'Espanya és diferent, inclòs Catalunya.
potser a algun país de l'orient europeu, prop del mar negre li sona a música celestial, i
a altres, però ja fora del nostre continent.
Un bucle embrollat que no cessa, políticament no és possible
admetre tanta porfídia, qüestiona l’aspecte democràtic, divideix la societat,
ja fracturada socialment. Tot un molt greu problema i amb un altre d’afegit; els principals actors polítics no estan a
l'altura que es precisa, per donar
solució a tan greu problema creat principalment, al meu criteri, per part del
conferenciant. I tot un entorn, un
públic i altres rebent subvencions, que haurien necessàriament per salut democràtica i per País
cessar tots els responsables.
