¡ Maleïdes malalties !, que en
ocasions provoquen, sense cap respecte, fins i tot a l’edat, la marxa d’éssers estimats;
familiars, amics, coneguts...., en definitiva persones víctimes de malalties, d'entre altres;
càncer, cort, ictus , etc. Deixant-nos afligits i impotents.
Amb aquesta ocasió; al meu
germà. Una nova embòlia, la matinada del
25 d’abril, no superada, ha estat la causa del principi de la seva
partida.
Havia anteriorment
sofert d’altres, deixant-lo en un estat de semi-dependència, ja acceptada per
part d’ell, amb desitjos de viure i sense
cap gairebé pertorbació pel que feia al seu estat.
Ple d'optimisme, humor i sempre
desitjós d'estar en contacte amb familiars , amics i coneguts . I va ser així durant anys, així ha estat, fins sols unes
hores avanç; l'últim diumenge dia 24 d'abril. Una festa familiar on no va
faltar ningú.
Persona que pràcticament no
donava temps a ningú de dirigir-nos a ell, per interessar-nos , atès que ell ja
prèviament havia efectuat tot el seu llarg recorregut telefònic; pel que fa a
la família, amics i coneguts. La seva agenda, sempre en la seva ment tan
capacitada, era enorme.
A part de l'amor que per ell
sentim, trobarem a faltar el fet d'estar
amb ell físicament, doncs amb ell estarem. El parlar amb ell, encara que fos telefònicament, el que....com
a causa de la seva semi-dependència ens
obligava a estar amorosament per ell.
¡ Com no !,
trobar a faltar el seu interès per tots nosaltres, al seu optimisme,
humor i el nen que portava dins, un nen que s'ha fet estimar i molt.
Antonio Costa
13/09/1948-Barcelona -30/04/2016-Vilafranca del Penedès (Barcelona)
Al meu germà; el “Petit”
per: Francesc Costa
a 02-05-2016
¡Bueno!, Petit;
A pesar de la teva
salut, saps que no era en absolut aquest el meu pensament , però... és clar que tu inicies el relleu d’assenyalar-nos el camí.
Confio en que de
nou estarem junts, vull creure-ho així, com a creient:
“ ¡Quant
lamento el meu arrelament terrenal,
impedint-me tancar el cercle de la fe !
. ¡ Com envejo als posseïdors !.
Però.. estic en això”
Petit; ja despullat de la teva motxilla terrenal, amb tot el que a la mateixa
s’ha anat carregant. Sense ja cap temor, sols nu i amb el teu encant natural, has
iniciat acompanyat físicament i
mentalment de la dona, fills, nets, germans, nebots, cunyats, gendres, cosins,
amics i coneguts, només fins al seu principi, un temps de creuament al
altra canto.
Petit; Al altra canto, un lloc ple de llum, pau i curull d’amor, on et rebran la mame i el pape i altres essers estimats.
La mame; la infantil il·lusionada , la desinteressada,
segurament sempre al voltant de molts, i.. d'ells, molts dels nostres. Al seu costat el pape,
el vell agnòstic, llibertari, però... creient amb un ésser superior, però que ja no necessita escriure sobre les moltes injustícies
i la llibertat, doncs tots junts estan en una etapa ideal.
Tan ideal, que ja per
part teva no hi hauran el desitjos de menjar truita de patates, macarrons de
bacallà amb all i oli, tampoc tindràs la passió pel Barça, ni precisaràs del telèfon, i molt menys la necessitat dels
diners, ¡maleïda necessitat! que tants mal de cap porta, en aquest mon.
Confio, Petit, que no només estaràs
amb la mame, el pape i altres essers estimats , també estaràs amb amics, com el Paco Chacón, el Alberto Nuñez i altres, que ahir van emprendre el
viatge, creuant el “Puente viejo”
aquell que cada tarda t’acompanyava , el que en aquets moments amb llum estàs
creuant i deixaràs enrere, un Puente viejo, que tots nosaltres sempre tindrem present.
Petit; tinc present que en aquets últims temps, molt sovint en manifestaves el reconeixement d’errors
que havien afectat a essers estimats. I jo sempre et responia: “ Petit, per això; tu, cada dia sent mes tu, al
cel.. has estat guanyant-lo. Petit; tu ja t’has guanyat el cel .
Per això jo et
demano, Petit ; si us plau, esperem,
espera’ns, espereu-nos.
per escoltar al mòbil
Per escoltar en ordinador
Cançó: "A flor de
piel "del grup Fúria. Conjunt musical molt vinculat al Tony Costa "Petit", on entre
altres amics que componien el grup, hi havia el Paco Chacón, el seu gran amic.
