David Fernández proposa a la CUP, investir a Mas

David Fernández proposa a la CUP, investir a Mas.

per: Francesc Costa

a 05-12-2015


Molts han estat els que han cedit de la ideologia, evidentment, poc sòlida  haurien de tenir-la, per un “procés”, que no arribarà al punt promès, l'argument que se'ns oferirà; culpa de l'estat, de Madrid. Tot un “procés” interessat, e Intensament i persistentment introduït en la ment d'una gran part  la ciutadania, amb les màximes formules propagandístiques de moviment de masses ja conegudes. (Tot això produint-se en els mateixos nassos de la resta dels partits polítics, institucions, part del món cultural i intelectual, etc )

No conec el senyor David Fernández, exdiputat de la Cup; no he coincidit mai amb ell, no tinc el plaer de conèixer-lo, i pel que  estic observant en aquests últims temps, contràriament al meu criteri inicial, no sembla que sobresurti massa de la resta de la majoria dels polítics. Que si rasques una mica; la coherència política i ideològica és escassa. Em refereixo principalment als partits polítics de centre esquerra i esquerra ( posats al dia, sense perdre ni un grau de l'essència filosófica e ideológica, els seus valors, principis) sobre el quals, al meu parer, hauria de descansar el futur pròxim.  

No admeto qualsevol transgressiò ideològica que afecti l'esperit de la mateixa, s'és o no s'és.  

Pocs són, sobre els quals puc mantenir una deferència política des del seu inici. En el transcurs d'aquests últims anys, molts són els que s'han allunyat, dels seus principis ideològics.  Tot i entenent  el que pot representar la practica política  del dia a dia, més en aquests temps.  No obstant això, no admeto qualsevol transgressió ideològica que afectí  l'esperit de la mateixa, s'és o no s'és.  És tot un fet que frustra, crea confusiò, desmotivaciò, indiferencia, desesperança, etc, i amb això; les greus conseqüències. S'estan vivint, i el que està per viure. 

Del senyor David Fernández, he escoltat i llegit d'ell bons arguments en diferents entrevistes, que em semblaven lògiques, dins de la idea política que aquest representa. Em va impressionar quan el passat novembre del 2013, durant la comissió d'investigació efectuada al Parlament Català, sobre les activitats de les entitats financeres, David Fernández com a diputat de la CUP, va haver de formular preguntes al compareixent; Rodrigo Rato, expresident de Bankia i exministre d'Economia durant el govern de José María Aznar. Durant el temps del seu torn de preguntes a Rodrigo Rato, en un moment de la seva contundent intervenció; David Fernández, es va treure la sandàlia  i brandant la mateixa a l'aire (va exposar el seu significat), va iniciar una sèrie de reprimendes, desqualificacions i dictàmens, per citar: "Ens veurem a l'infern", "el seu infern és la nostra esperança", "fins aviat gàngster" "fora la màfia".

Una intervenció en què va demostrar ser persona apassionada, intensa.  Que semblava, a part de les pròpies del cerácter, que procedien del sentiment ideològic. Va dir  frases en les que al seu torn es va denotar humilitat, que no tots els polítics la tenen, ja que reconeix que no és perfecte i que això podria possibilitar que a l'infern coincidís amb el senyor Rato. També es va pogué denotar la  creença d'una lògica esperança respecte a la societat, quan confia que aniran a l'infern els presumptes corruptes,  els que perjudiquen al poble. Es a dir; els practicants de les males arts polítiques, dels abusos. Que al seu torn significaria l'esperança per al poble, i finalment un desig; fora la màfia. Sembalven bons principis. 

He de pensar que la intensitat verbal mostrada, passa pel cap, no és únicament visceral. 

Aspectes caracterològics que crec no ha canviat, pel que es va veure en la seva intervenció, novament apassionada,  davant del faristol , en l’assemblea de la CUP, del passat dia 29, a la Ciutat de  Manresa. Però ...... he de pensar que la intensitat verbal demostrada, passa pel cap, que no és únicament visceral, conseqüència del sentiment ideològic

He aquí on hi ha el meu dubte, com causa de determinades imatges, fets que no em satisfan  gaire , representant al partit polític que representa.  Observo diverses contradiccions, sobre les quals bé li podria  dir al senyor David Fernàndez: “la cortesia no està exclosa de la ideologia”

Imatges i fets; que no tenen res a veure amb la seva intervenció a la comissió sobre activitats financeres efectuada al Parlament català del passat novembre del 2013. Per exemple: abraçades , al meu parer, innecessàries , i acceptant que cada un es pugui abraçar o fotografiar amb qui vulgui, ¡ només faltaria !, és preferible a la tanta escenificada enfrontada  dialèctica que mediàticament i  constantment estem respirant, i que només beneficia uns d'aquí i a uns d’allà. No a la CUP, ni  a altres determinats partits polítics. 

Però, permetin-me, que em pregunti. ¿ per què no va abraçar al senyor Rodrigo Rato? i ¿ Quin és el termòmetre ètic ideològic que li impedeix abraçar efusivament un presumpte corrupte, i no a tot un  president  d'un partit polític amb casos de presumpta corrupció?

En aquesta línia, sobre el seu termòmetre ideològic, ja sense cap visceralitat, el senyor David Fernández, avui sembla, va més lluny; pràcticament el mercuri del termòmetre ètic ideològic  baixa i molt.  Això succeeix arran  a unes declaracions efectuades  a un diari català, d'abans d'ahir. En les quals convida els diputats de la CUP, a que cedeixin dos diputats per possibilitar la investidura del senyor Mas. Sumant-se amb això, a les pressions sobre la CUP, que s'efectuen des de determinats mitjans de comunicació, encapçalats per  l'ens públic .

Pel que es veu, tot va ser " Foc de encenalls", no és gens diferent a molts altres polítics. 

Per la qual cosa la meva impressió personal sobre el senyor  David Fernández, se’m confirma, pel que es veu, tot va ser “foc de encenalls “, no és gens diferent a molts altres polítics. I que fins i tot al igual que altres determinats, els quals,  segurament  no poden controlar les paraules, sobretot des del faristol o en un taula d'interrogatori, les pot la visceralitat. Per tot plegat, em convida a formular-me  una nova pregunta: ¿ haurà canviat de marca de sandàlies, portarà ara: John Lobb ? 

És a dir, que per un fet tan enorme transcendència històrica, com és el d'iniciar el procés independentista, així com al President i govern que l'ha de fer factible en un termini de 18 mesos,  el termòmetre de l'ètica i el pudor sembla no existeix. Atès que es tracta de possibilitar la presidència al president d'un partit polític implicat en nombrosos casos de presumpta corrupció, amb les seus del partit  embargades i etc. I per a més inri, President d'un govern, avui en funcions, que ha estat el precursor d'enormes retallades socials, i afectació de l'estat de benestar. Per afegir més; nombroses  privatitzacions i vendes de patrimoni. I hi ha més: L'existència d'una enorme deute públic, i els bons de la Generalitat (instruments financers de deute, una de les formes de materialitzar-se els titols de deute ) estan considerats "bons escombraries", així ho considera l'agència de qualificació de riscos Fitch.

I tot el descrit en el paràgraf anterior que no és poc, el que consideraria com  el súmmum; i que dóna molt que pensar;  és que tant el que es postula a si mateix com a President de la Generalitat, així com la seva coalició electoral, no estan disposats a renunciar a la Presidència , fins i tot malgrat posar en risc el  propi procés independentista.  

¿ Es aquest el President, com també a determinats membres de govern, del partit polític CDC,  que vol el senyor David Fernández que governin Catalunya?,  per la qual cosa suggereix que dos diputats de la  CUP  possibilitin la investidura. 

Possiblement el senyor David Fernández  hagi perdut ideològicament, però dubto que pugui ser  tan ingenu, una ingenuïtat, per la qual pugui arribar a creure que el “procés independentista” del senyor Mas, es realitzarà. O una altra ingenuïtat com la que pugui arribar-se  a creure que es podria realizar la oferta feta el dia d'ahir del pla de xoc, un  nou pla social, tret de la màniga  de Junts pel si.    (Oferta de desesperació i egocèntrica, interessada, d'un tret es pretén matar dos pardals. Coincident amb el primer dia de campanya electoral del 20-D, per tant cara al electorat. I a la vegada una proposta parany a la CUP. Oferta degudement difosa punt per punt, ¿ qui es pot resistir a les extelencies d'aquests punts ?, pls mitjans de comunicació afins. )

Ha Presidit el govern de  la Generalitat,  amb el seu partit C.i.U, durant  cinc anys, dos amb el suport del PP, i tres anys amb el suport d'ERC, i el balanç no podía ser pitjor, és tota una trágica realitat. I ara es despengen amb aquest esquer. ¿algú picarà? 

Aquí l'únic que es vol completar i aconseguir és que el  que es postula, aconsegueixi   ser President de la Generalitat, juntament amb tindre consellers del seu partit CDC o com s’anomeni, la resta són paparuchas.  

La màxima de Nicolàs de Maquiavelo, bé li pot servir a l'exdiputat David Fernández i militant de la CUP. Com també, entenc, hauria de servir per a molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i diu així :

“Pocs veuen el que som, però tots veuen el que aparentem”

Una vegada aconseguit el reial propòsit; governar, el poder; ¡que protestin!, sempre els podrà quedar el molt eficaç recurs,  el qual serà degudament repetit amb finalitat d’instruir, per part d’aquells mitjans de comunicació afins a ells ;  la culpa de no haver-ho aconseguit és de Madrid, de l'Estat. ¡ i tan amples !

Però és que hi ha més, que dos diputats de la CUP, quedin assenyalats de per vida, atès que de possibilitar la investidura al senyor Mas, , serà per res de res, al temps. A més de perjudicar  a la CUP, com s'ha produït a altres partits polítics, ja se sap que...... “ Divideix i venceràs”  ( evidentment, principalment per culpa pròpia. No es pot temptar a aquell o aquella que són forts  en les seves conviccions) 

El senyor David Fernández, que per cert, aviat a après, ja se sap, tot es pega, i més amb el frec, pretén influir perquè  la CUP no  pugui tenir la satisfacció que el senyor David Fernández si va  experimentar amb el senyor Rodrigo Rato;  Que els representants de la CUP, amb els arguments dels quals des del principi han manifestat i fins ara  mantingut; desitjar-li al que es postula a si mateix com a President de la Generalitat  i al seu partit, pel fet que no passa, no passen la prova del cotó:  bon vent i barca nova.