Íñigo Errejón

Bon entrevistat, deficient entrevistadora

Per: Francesc Costa

2/07/2015

Hi ha personatges, molt interessants, il·lustratius en tots els aspectes, que habitualment no són els entrevistats en el programa matinal de TV3, ni en cap altre espai d'entrevistes. El motiu no és altre que el de manifestar-se contraris al procés sobiranista, d'uns, cap a la independència,  aprofitant-se  uns altres, i al seu torn donant l'esquena a tantes necessitats socials . Un procés sobiranista llargament, totalment  mediatitzat i amb unes  formes, maneres  més que discutibles

Els que si abunden i molt, són els favorables, aquells que exposen les enormes possibilitats existents en el cas d'obtenir-se, les glòries de aconseguir-ho i com no! els perquès de l'enorme necessitat d'això; la independència, a les circumstàncies que se'ns ha abocat als catalans, a la necessitat d'aconseguir la llibertat i la dignitat. Sent curiós que  per més que accentuo la vista, no veig en el rostre dels tants  entrevistats o entrevistades  a favor del Procés sobiranista, la independència signe algun, després de tants anys, d'aquestes transcendentals mancances.  Tot el contrari que si observo en els centenars de milers de rostres, de totes les edats, que es poden veure en molts dels  nostres carrers i places del nostre país.  Però aquests ..., tampoc  no són els entrevistats a TV3, però....és que tampoc existeixen. 

Avui TV3 ha tingut, al meu parer, a un bon entrevistat; el senyor Íñigo Errejón, al contrari, al meu criteri, del que  ha estat l'entrevistadora, en la seva línia, la de "la nostra", que és la d'ells.  Al principi semblava que es comentaria el últim llibre del senyor Errejón, el tènia a la mà la presentadora, la càmera l’ha mostrat un segon, fent un molt escàs  comentari. Imagino que possiblement hauran quedat estupefactes els de l'editorial, o no.  No ha estat així per part del senyor Íñigo Errejón. El que ignoro el que haurà pensat i més quan  tota l'entrevista ha estat centrada  únicament en el procés sobiranista, el dret a decidir, la  Independència, el referèndum , el 27-S i els partits independentistes, pràcticament res de la trista situació social, ni de la resta de l'estat, , ni d'Europa i ni de Grècia, com tampoc del partit polític que pertany, Podemos,  i de la qual és el secretari de Política i Àrea d'Estratègia. 

L'entrevistat en tot moment  ha mostrat una alta educació, elegància i un llenguatge clar.  No s'ha dirigit a l'entrevistadora de la mateixa manera que ho va fer en el seu dia l'il·lustre periodista, escriptor, articulista, assagista i polèmic Francisco Umbral (Francisco Alejandro Pérez Martínez-Madrid-1932.05.11 - Madrid-28-08-2007), amb la seva famosa anècdota del any 1993, amb  l'expressió en un programa de televisió; "Jo he vingut a parlar del meu llibre" i aixecant-se de la cadira.

Llibre; "Construir poble" escrit per Íñigo Errejón, juntament amb la politòloga belga Chantal Mouffe, i editat per Icaria Editorial (informació que ofereixo, atès que no ha estat així en l'entrevista. Intentaré adquirir el llibre i en breu oferiré la meva opinió).  

El senyor Íñigo Errejón ha aguantat estoicament tota l'entrevista amb preguntes que com ja he escrit, totes han estat centrades només en el monotema català  i les poques que directament no ho eren, si tenien relació, a més alguna amb certa intencionalitat, fins i tot amb una mica de malícia, com també amb  certa manipulació, dos exemples, el primer  una puntualització, el segon una pregunta  

Respecte a la primera.-: tirar-li en cara  els 30 anys d'IC en el poder municipal, respecte a la segona.-: retreure a Podemos el seu posicionament respecte al referèndum de Grècia, diferent pel que fa al de Catalunya. L'elegància de l'entrevistat (l’elegància sempre  és un problema front segons quins casos) , ha provocat que no li donés la resposta que es mereixeria l'entrevistadora (com hauria estat que era cert, però compartint-lo  amb altres dues forces, el PSC i ERC,  no com els conservadors de CiU, que van governar  23 anys , més els cinc últims, sempre  governs monocolor, i de la nit al dia esdevenen independentistes de dretes), A canvi si li a ofert la resposta del que pensa sobre el referèndum català, però al meu  criteri, com si plogués.

Semblava que existia cert interès de crear certa polèmica, confusió, lio pel que fa a Podemos , en dos aspectes, un respecte al  dret a decidir, donant l'entrevistat una resposta clara sobre aquest tema. L’altre respecte a les emergents noves esquerres independentistes  (organitzacions polítiques  les quals sembla estan en converses amb Podemos) , no adscrites a les oficials, aquelles que compten  a Catalunya amb tot el suport mediàtic, públic i privat, una primera en majúscules, una segona i a  força distància una tercera, al nivell del primer també el reben  les denominades "societat civil".  No caient el senyor Errejón  en els paranys, responent el primer, com ja he escrit, com també respecte a la situació amb organitzacions polítiques d'esquerra.

El senyor Íñigo Errejón ha estat bé, de gran nivell en les seves respostes, 
entenedores, clares, per a aquells que volguessin escoltar i que segurament s'exclouran els de l'única idea.  Llàstima de l'entrevistadora, s'hagués pogut  treure més profit, donat el personatge. Però com sempre , al meu criteri,  transpira en excés el seu zel, perdent-se el positiu central del entrevistat.  Provocant al seu torn glòria pel mateix, enuig  per la entrevistadora.  Ja ha succeït en les altres  ocasions, molt poques, donat el fet que eviten entrevistar a personatges que no estiguin  a favor del procés soberanista, i la independencia.  Perdent- se l’oportunitat d'escoltar l’audiència altres criteris, personatges interessants, amb molt a dir, que sens dubte enriquirien al mitjà de comunicació, avui totalment, al meu criteri, en decadència.

Del llibre; "Construir poble" escrit per Íñigo Errejón  juntament amb la politòloga belga Chantal Mouffe, ni una paraula, una vergonya.   Per la meva banda, desitjo sort amb el mateix.