Tan, tant, tant i al final ¡Si! ¡I tant! que han convertit el País, però en el centre de la tragicomèdia grega.
Per: Francesc
Costa
31/07/2014
La
confessió del fins ara el molt Honorable President Pujol i tot el que està esdevenint, ho lamento, però a un servidor no li ha
estranyat, ni ha patit per aquesta causa desengany algun, respecte a la
política i a la condició humana lamentablement
poc em pot sorprendre. I així estem com estem, i estem així per què
volem, ¿llavors per què plorem?, si només està en nosaltres que sigui diferent.
De fet
ho estava esperant que un fet d'aquestes
característiques succeís, fins i tot estranyant-me, pobre de mi, que ningú amb sentit de la justícia no denunciés
tant abús de càrrec. Els mentides anaven
plens, i ja se sap: quan el riu sona....... però
a més ja són bastants els casos en què
sembla afecten a membres del partit conservador nacionalista (i van com si res no els passés) , que per la qual cosa poden existir diverses irresponsabilitats , com per exemple
entre altres; el cas Palau ( tot un escàndol per la seva demora) , fins i tot amb la seu nacionalista embargada.
L'oasi català és un altra de les tantes farses
Està a
la vista que l'oasi català, al meu criteri,
és un altra de les tantes farses que ens han intentat inculcar, que han
inculcat. ¡ Quants desenganys !
El que
ha passat és que ha emergit un fet, com
tants altres que estan succeint per tot l'estat, evidentment a Catalunya també, no som millors, per
més que ens ho vulguin fer creure i el més irònic i paradoxal és que el
declarant parlava i donava lliçons a
tots els altres, el mateix que ha demanat el perdó , el ex-President de la Generalitat que ha representat el partit polític que ens feia creure
i ens fan creure: “ nosaltres som els millors, no som més per
culpa dels altres” . Avui en la compareixença del President Mas, posterior a l'entrevista amb el President del govern central
Sr Rajoy, amb tingut un molt clar exemple de victimisme
( la culpa és de l'estat) , de que som els
millors i de com vendre ( punt i a part les péssimes preguntes formulades per els periodistes , així com la pertinaç insistencia en la consulta, sense entrar en la legalitat o no, estic en contra per l'adulteració de la mateixa, més propia de repúbliques bananeres donada la agosarada propaganda incitadora, un fet que se m'escapa a la meva comprensió de l'actitud democràtica i política, per la cual cosa la possible càbala contínua)
El
escàndol sobrepassa el molt greu fet de
que per si mateix representa, té altres
més connotacions polítiques, socials, mediàtiques, etc. i haurien d'existir repercussions totes dignes de tenir en compte.
Sembla que ha arribat l'hora de dirigir-se a la ciutadanía sense cap partidisme
Amb sembla que ha arribat l'hora de dirigir-se a
la ciutadania, a tots els compatriotes i de informar-los degudament, democràticament sense cap
partidisme i sols per el ciutadà i la
defensa al lliure pensament i a la corresponent pròpia decisió, sense
manipulacions.
¡ Obrin els ulls!, despertem la nostra consciència com a éssers
i ciutadans del món. No hauríem d’
escoltar als manipuladors, aquells que l'única realitat és que ens utilitzen per les seves finalitats, no per a la millora
de l'ésser, de la societat, del País
ni del món.
És molt
curiós veure rostres d'afectats
apareixen en els mitjans amics, tos molt
pròxims, expressant perplexitat, altres de rebuig i altres fins i tot utilitzant ” mal
de muchos consuelo de tontos” amb
això pretenen salvar-se, curar-se en
salut, uns són tan hooligans que fins troben que hi ha mans negres. Minimitzant
el fet, el col·loquen en el mateix sac, no
tenint en compte que “ el hombre es
prisionero de sus palabras” i els
conservadors nacionalistes de presoners de paraules ho són de moltes , és de la
formació política un majoritari leit motiv; destacà , etiquetà la
diferència.
El País són els seus ciutadans
Ara es
diu "el país està per sobre de tot", i un servidor diu: “ el país són els seus ciutadans” , i “així hauria de ser, però no és així” .
Només s'ha analitzar i d'observar en tota la seva profunditat. El País està orfe.
Aquest
escàndol és una manifestació més del que
està afectant a molts àmbits de la nostra societat civil, política,
empresarial, esportiva, mediàtica, etc. Només s'ha de repassar les notícies que
publiquen des dels mitjans de
comunicació seriosos, que per cert queden molt pocs, s'han de buscar, un greu
problema per la professió periodística,
la seva credibilitat i sens dubte per la
ciutadania, per la salut democràtica.
Massa és
l'atorgament existent, la incapacitat de la denúncia, de la irresponsabilitat .
Aquí és on plora la criatura i el per què s'està com s'està, de: tragicomèdia grega. I com diria aquell, avui un gran reconegut
entrenador : “ res positiu, tot negatiu “.
