Criteris
professionals de TV3
Per: Francesc Costa
25-05-2014
Criteris
professionals és el que impedeix als periodistes i presentadors de TV3, signar els reportatges que s'emeten sobre de la campanya a les
eleccions al Parlament Europeu.
En aquests
últims anys , m'han sorprès negativament els mitjans
de comunicació públics de Catalunya, al meu criteri molt lluny de
les expectatives i il·lusió generada fa poc més de 30 anys. Avui ha passat de ser la
teva, a ser la d'ells. Sols sé veure
un
instrument públic d’aquells que tenen una sola idea determinada de País, aquí rau el problema, que poc té a veure amb fer País i amb tot en el seu conjunt, el que la realitat
representa i és.
Un mitjà de comunicació públic que segons opino només emet en
clau d’influenciar, lluny de construir, fets
per a mi totalment recriminables, de dubtós nivell democràtic i professional. No
tenint coneixement de cap mitjà públic
anàleg dins l’Europa democràtica.
Sent
l'únic molt positiu; la llengua, la gran contribució al coneixement de la
mateixa, al fet natural que és la
normalització de l'idioma català en tota la nostra societat, la llengua que
pertany al País. Però fins i tot aquest
fet tan fonamental que s'ha efectuat des dels mitjans de comunicació públics podria córrer perill, donada la
possibilitat de rebuig cap l'ens públic
a causa de la desmesurada forma d'emetre d'aquests últims anys, tan enormement partidista i inductora, que arriba
a l'esgotament, i que únicament pot
interessar, fins i tot sentir-sen emocionalment satisfets als molts partidaris a la idea única
de País, però a Catalunya
hi ha molts altres catalans amb
sentiment de país i diferents sensibilitats polítiques, d'ells molts del quals prioritzen
la racionalitat, objectivitat, pluralitat, bona i veraç informació, etc. lluny de la instrumentalització i estimulació
de sentiments d’aversió.
Catalunya té una llengua, cultura i costums,
és el pivot, on la real pluralitat existent ha d'assumir i respectà, al seu torn
aquesta pluralitat ha d'estar reconeguda, admesa i respectada, tot dins el
total esperit democràtic. S’entén que des d'aquest principi hauria d'emetre qualsevol mitjà
de comunicació públic d'un País
com Catalunya.
Sorprèn
la gran capacitat dels mitjans públics de comunicació de Catalunya i a l'hora la manca de rubor per veure la palla en l’ull aliè
i no la biga en el propi. Capacitat extensible a la destresa de recollir els
guants, vagi o no vagi amb nosaltres, ells els recullen tots, transformant-los
hàbilment en greuges, etc. cap a Catalunya
i al seu torn provocant una interpretació de perjudicats per part de
l'audiència, que al mateix temps provoca
que s'assenyali als responsables, als altres.
Van ser
molts els comentaris que es van efectuar des de el mitjà de comunicació públic de
Catalunya arran del tancament del canal 9, la televisió pública de la comunitat de València, el passat novembre del 2013, l'interès només va estar en la
llengua. Segons el govern de la Generalitat
Valenciana els motius pel seu tancament va ser a causa del seu elevat deute
i cost, no volent carregar-los als
contribuents, en temps tan difícils.
L'accent
de la notícia del mitja de comunicació públic de Catalunya es basava en la
gravetat a la pèrdua del català, ja
que el mitjà de comunicació públic de valència
emetia en català, senyalant al
partit del PP que governa la
comunitat de València com a responsable del tancament. L’existència d’una enorme deute, el seu elevat
cost i el fet de l'escandalós partidisme
pro govern, pràcticament no va tenir accent noticiable algun.
La
pèrdua de llocs de treball es molt lamentable.
El tancament d'un mitjà de
comunicació públic també, sobre tot si aquest cobreix tots els paràmetres
democràtics i deontològics de servei públic. En aquest cas sembla no era així, sobre el mitjà
de comunicació públic valencià radicaven
dos importants aspectes negatius: primer.-
Una dubtosa bona administració deixant un important deute i l'alt cost de
manteniment, la qual cosa representava pels contribuents valencians una molt alta càrrega ,
i segon.- El fet que el Canal 9 emetés únicament en
clau governamental, és a dir a favor del PP. La qual cosa era un
perjudici per a la normalitat democràtica del país valencià, que sens dubte és un greu cost de País. Amb aquestes
conjuncions tan negatives les quals ja portaven
molts anys ¿ com es pot lamentar
el tancament d'un mitjà de
comunicació públic, únicament pel
fet de la llengua ?, obviant els altres costos democràtics, de País i econòmics que estava provocant el mitjà de comunicació
públic sobre la comunitat valenciana.
Quins
criteris professionals van haver en el
moment d'oferir la notícia de fa pocs dies; sobre que el govern central volia
perjudicar TV3 amb el tancament de
determinats canals, obviant una sèrie de importants consideracions, possibles
motius i contextos.
Provocant a
l’hora cert alerta-ment entre l'audiència i tot tipus de comentaris en
contra del govern central. Desmentit que es va efectuar ràpidament per part del govern central.
I quins van ser els criteris professionals de TV3 per oferir la noticia sobre els incidents ocorreguts fa unes jornades a Vilanova i la Geltrú, afectant al ministre Cristòbal Montoro, assenyalant com responsables als anarquistes (concepte que caldria matisar), de nou amb una informació que omet que havien també independentistes entre d'altres, segons es van poder veure en imatges ofertes per altres canals.
I quins van ser els criteris professionals de TV3 per oferir la noticia sobre els incidents ocorreguts fa unes jornades a Vilanova i la Geltrú, afectant al ministre Cristòbal Montoro, assenyalant com responsables als anarquistes (concepte que caldria matisar), de nou amb una informació que omet que havien també independentistes entre d'altres, segons es van poder veure en imatges ofertes per altres canals.
Criteris
professionals que manifesten els presentadors per no signar els espais
publicitaris de la campanya Europea,
que fins i tot presenten un gràfic mostrant a l'audiència els diferents temps de més a menys en què en
què han aparegut les diferents organitzacions polítiques a TV3, no estan d'acord els periodistes de l'ens públic amb aquesta distribució
obligada per la junta electoral. Molt bé, doncs llavors amb
aquesta mateixa escrupolositat professional perquè no realitzen un gràfic on s'assenyali els temps invertits en: la necessitat de la consulta, del dret a decidir, la de votar, de la
independència, així com en aquells continuats fets noticiables que
provoquen aquestes necessitats assenyalades, les continues imatges en actes del President Mas a favor del procés , com les reiterades a la diada passada o difondre ja la propera, i
tant debat monotemàtic, etc. ¿ On
son els criteris professionals ?, segurament no faria falta fer gaires gràfics per
veure la realitat, al meu criteri, tot un escàndol.
Perquè
a Catalunya succeeixen molts altres fets
importants que afecten el País , de País, que mereixen
l'atenció mediàtica i coneixement de la ciutadania, algunes de molt greus que afecten, seguiran afectant a centenars de milers de ciutadans i no veien llum alguna mereixen estar en primer pla noticiable i debatre profundament sobre això. També hi ha altres sensibilitats polítiques, com de
sistema territorial, tots aquests importants aspectes no tenen ni molt menys la mateixa i idèntica
consideració en el mitjà de comunicació
públic de Catalunya, pràcticament no existeixen i si així és, encara que molt poc, és per qüestionar-los.
Tot
un fet mediàtic, polític-social sense
precedents a l'Europa democràtica, del
qual manifesto la meva posició critica per les més que qüestionables formes d'emetre. Tot un gran èxit de incidència sobre la
ciutadania en el que sens dubte ha
contribuït l'atorgament de determinats partits polítics (insólit, són els perjudicats) i una part de la
societat civil catalana. Tot un cas i alhora fracàs i estem en l’any 2014
i sense horitzó.