No hi ha Via Catalana contra la pobresa

El Periodico de catalunya, en l'apartat d'Opinió, publica aquest interessant article de Siscu Baiges.

No hi ha Via Catalana contra la pobresa

per: SISCU BAIGES
16/03/2014

¿Què fa que centenars de milers de persones es mobilitzin per la independència de Catalunya i no ho facin per combatre una pobresa que afecta un de cada cinc dels ciutadans d’aquest país? Molts independentistes convençuts amb els quals parlo em diuen que la lluita cap a la independència corre paral•lela a la lluita per una major justícia social. Però els trobo a les manifestacions independentistes i no coincideixo mai amb ells en els actes de denúncia de la pobresa i la desigualtat.

El Parlament de Catalunya acaba de celebrar un ple sobre la pobresa promogut pels grups opositors del PSC, iCV-EUiA i les CUP, al qual la majoria de Govern de CiU i ERC no va permetre la participació de les entitats que treballen en aquest sector. Després del Ple, les valoracions recollides per EL PERIÓDICO entre els dirigents d’aquestes entitats eren contundents: “Decebedor. El resultat ha estat molt pobre” (Patrícia Cantarell, de la Plataforma Pobresa Zero), “Cap decisió que doni esperança als que pateixen” (Ferran Busquets, d’Arrels Fundació), “No han arribat a cap acord unànime eficaç” (Josep Marqués, de Creu Roja), “Boniques paraules per titulars fàcils i previsibles” (Joan Muntané, de Drecera), “Un govern que es parapeta en tercers no és bo” (Óscar Rando, de Gats), “Hem perdut una altra oportunitat. Manca voluntat” (Josep Rodríguez, de Can Palet), “Els resultats han estat pobres i insuficients” (Carles Capseta, d’Al Vent), “La manca de consens resulta desesperançadora” (Jaume Clupés, de Fedaia).

Les xifres espanten

Un de cada cinc catalans viu en situació de pobresa. Un de cada quatre nens és pobre. La pobresa extrema s’ha més que doblat des de l’inici de la crisi. Intermón Oxfam calcula que si no s’apliquen mesures polítiques que frenin la dinàmica actual, un de cada tres catalans serà pobre el 2025: 2.6 milions de persones.

En una societat no basada en la competència sinó en la solidaritat, ja s’hauria convocat una Via Catalana contra la pobresa. Però, com deia Guiomar Todó, d’Unicef Catalunya, “s’ha desaprofitat una oportunitat de consensuar”.

Si el milió i mig de pobres catalans es donessin la mà i recorreguessin Catalunya de dalt a baix tornaríem a sortir als mitjans de comunicació de tot el món. I potser amb la vergonya que passarien els nostres governants farien allò que els correspon perquè mai més no es pogués organitzar una Via d’aquestes proporcions.