Posicions aferrissades , cohesions oposades sobre idees territorials , perill de xoc de trens, milions de ciutadans afectats per crisis econòmica, tot un problema d ‘País
per: Francesc Costa
23-12-2013
Durant
tot aquest any, Catalunya ha estat immersa en un intens i mediàtic debat, pràcticament majoritari amb clara intencionalitat d'influir, en crear una necessitat gairebé vital, en
favor al dret a decidir, això si, però de sobte i interessadament, només cap a la Independència , convertint el dret
a decidir en una excusa, no vista per molts dels honestos ciutadans; si per determinats politòlegs, polítics
sapients i d'algun partit polític. Convertint-lo, tot plegat, en un procés ; bluff, trampa i d’utilització partidista. Ho és fonamentalment quan la pretensió és
guanyar, mantenir-se en el poder, sense importar la possibilitat, la realitat. Per la qual cosa els ciutadans de nou hauran de resignar-se a perdre. El promotor del projecte, en l'actualitat amb molts
implicats, sap molt d'això.
L'any
passat el President Mas va exposar
en el seu programa electoral del 2012 ; el dret
a decidir, engrescant , amb mota
ajuda i utilització de recursos, a una
gran majoria de la ciutadania, part
important de la societat civil, i a molts dels partits polítics representats
al Parlament.
No
hi ha cap justificació, segons opino, per al President
Mas i C.i.U, promotors del primer projecte i passar directament a una única
possibilitat sobre el dret a decidir; la Independència,
únicament per interès d'assegurar-se certa estabilitat i permanència en el govern
per aquest presidit. Una responsabilitat
compartida en primer lloc per ERC, partit
que li ofereix l'estabilitat amb el seu
suport, posteriorment al projecte es van
afegir ICV i la CUP. Però si, cal justificar
o excusar a la majoria dels honestos
ciutadans de Catalunya, avui amb sentiments molt
radicals (radicalisme com a conseqüència del molt que
reben els ciutadans dels mitjans de
comunicació de Catalunya. De tot el que aquests mitjans informen
als ciutadans, sobre els molts greuges que reben d'Espanya. I a més
afegir el que els ciutadans reben del
govern central, del PP, d'alguns polítics, de determinats mitjans de
comunicació, poders fàctics, etc. ) cap a l'independentisme.
S’ha
de partir de la base que sempre ha
existit a Catalunya una flama de sentiment nacional, orgull,
motius n’hi ha, abans , durant el franquisme i en l'actualitat. Sentiments de ciutadans que van conviure, varen tenir moments de realització i expressions d'orgull
nacional durant els primers anys de la
democràcia. Avui tot aquest sentiment de País
està més viu que mai. No se'ls pot
defraudar, no hauria.
Va
ser arran de la majoria absoluta del PP (2000-2004)
en què el seu president va deixar de
parlar en català en la intimitat. Iniciant-se
des de la capital de l’estat una escalada d'agressivitat política i mediàtica d'ofensa
als sentiments de molts catalans. Escalada que ha patit els seus més i els seus menys,
depenent dels acords entre C.i.U y el PP, bé sigui de govern central o de la comunitat. Sense cap efecte
a altres administracions menors, en què hi ha o hagut acord de govern, és a
dir; els dos partits , el PP i C.i.U, s'han tirat els plats pel cap,
sense afectar pactes de govern en administracions inferiors. I fins i tot de parlamentaris, fins a
la data actual. I després des de Catalunya, es parla de dignitat per
part dels promotors del procés.
Per
tant vol dir, que si havien acords de govern, no havien gairebé campanyes de descrèdit ,
d’ofenses ni d'influència ni a un costat ni a l'altre, les corresponents màquines mediàtiques disminuïen el to, només s'alenteixen En l'època del govern del President
Jose Luis Rodríguez Zapatero 2004-2011 i del govern tripartit a la Generalitat 2003-2010 , es van de nou accentuar
molt considerablement (no havia
govern del PP ni de C.i.U), provocant en la ciutadania d'ambdós costats
un inici d'idea totalment enfrontada i que ha anat creixent i introduint-se.
Sent
tanta la propaganda influent que s'ha
generat i s'està generant, que en aquests dos últims anys el sentiment
nacionalista, ha patit un augment molt considerable i totalment transversal de la nostra societat cap a l'independentisme. Un fet sorprenent, però que per descomptat hi
ha explicació (podent-se
trobar entre els millors experts mundials en campanyes publicitàries en crear marques,
perfils, etc.) , però sembla que ningú està interessat en assenyalar i fins denunciar les raons.
La generació de sentiments i d’exaltacions nacionalistes no és un fet espontani, ni es genera en un
tancar i obrir els ulls. Aquí rau la
irresponsabilitat dels partits catalans a l'oposició, durant tants anys i fins l’actualitat.
L'elevada
pressió que s'està realitzant ha tingut
els seus efectes, fins al punt
d'haver-se produït una important
quantitat de conversos/as , persones del carrer que mai s'havien preocupat de
la política, altres que havien sempre votat a determinat partit no nacionalista,
de sobte s'han convertit en uns acèrrims independentistes . També han
sucumbit alguns polítics i persones
populars, que segurament no han pogut evitar extreure’s d'aquest clima de desig a decidir i d'independentisme
que pràcticament està imbuint a la majoria de la ciutadania, afegint a tot això les mediàtiques provocacions i ofensa provinents
de la capital de l'estat. I al seu torn molt bé i intel·ligentment
aprofitat per C.i.U,
reproduint-los amb grans decibels , convertint-lo
i afegint-lo com un greuge més a la reeixida propaganda que s'emet des de Catalunya.
Podent
gairebé comprendre i entendre als ciutadans del carrer, es fa més difícil comprendre-ho, encara que si es poden "entendre" les diferències de fons, en polítics i persones populars,
que fa dos dies i des de fa anys
s’havien mostrat periòdicament i públicament dins d’una ideologia política
catalana, de País, defensant-la i
donant-li suport. I avui, de gairebé de la nit al dia es mostren en els mitjans
afins, manifestant el seu independentisme, o bé al dret
a decidir, ¡volen ser consultades!, la qual cosa sorprèn més en persones
aparentment preparades, cultes, de món, Atès que la consulta a hores d'ara
està comprovat que era i és una argúcia política i avui a més, és un clar instrument d’interessos partidistes entre d'altres
dels partits polítics implicats.
S'ha
dit per activa i passiva , se sap que la
consulta no pot realitzar-se, s'han assenyalat els motius, satisfarà més o menys, peró és la llei, es pot canviar amb majories i consens, aquesta es la democràcia, mai; tirar pel dret, per tant tot indica que al Congrés serà rebutjada la petició per poder realitzar-la. ¿Per
què un govern responsable i el seu President,
conjuntament amb ERC, ICV i la CUP, així com tot tipus de col·laboradors afins, fan
orelles sordes i continuant manipulant i utilitzant a la ciutadania, entestats
en crear la necessitat de la consulta per la , independència, accentuant el
missatge , continuant generant il·lusió i creant expectatives , assegurant
reiteradament “que s'efectuarà la consulta que els dirigirà cap
a la Independència”?
Dóna
la sensació que el que realment es tractaria és la d'aconseguir la majoria del suport
popular i mantenir-lo . I ho fan fent-se
servir, repeteixo, pel greu que
representa, del mitjà de comunicació
públic, pel seu alt grau d'influència directa i indirecta sobre la ciutadania. Fent-ho dins d'una línia d'emissió tan reprotxable i irresponsable com les que fan determinats mitjans de comunicació privats, de la capital de l'estat, tan criticats des de Catalunya,
amb tota la raó. Hi ha d'haver altres
formes d'informar, comunicar, d'oferir opinió i de respecte.
La
ciutadania hauria de ser conscient que està sent utilitzada, per
fins polítics propis, no els estan oferint ni el govern de la Generalitat,
ni els partits polítics, solucions reals ni alternatives, aquesta és la
realitat. Sent greu l'ambient social que s'està generant a, incloent els dels gravíssims problemes econòmics i laborals, del qual no hi ha bones
perspectives ni a curt ni llarg termini per a una molt àmplia quantitat de
ciutadans d'aquest país.
Ciutadans
que veuen sorpresos com el govern,
els partits polítics i els polítics a
part de tirar-se els plats pel cap, per veure qui s'imposa. Decidint una qüestió d'estat, en què partits de la importància del PP i el PSOE amb tant suport popular queden exclosos, el que és tota una
clara manca d'alçada política i de sentit de País, I com a ells també els
deixen al marge ( això
sí, són només el centre de la diana per influenciar-los en el si, després molt em temo que; res de
res ), amb totes les seves vitals necessitats reals, que veuen amb els ulls com plats, com el govern
de la Generalitat i els partits polítics ERC, ICV i CUP inverteixen
tota mena i més d’esforços, temps,
persones,......, per tan sols una hipotètica possibilitat de consulta cap la
independència. ¿ i les seves bàsiques necessitats ?
Fet
que al seu torn a més s'està provocant un clima social de intolerància, radicalització,
rebuig, descontentament, irritació, i
odi. Per tot això, de l'absurd per
impossible , els problemes que genera i
que se sumen a altres de molt crus i reals i que continuaran generant-se .
Per la qual cosa són molts els ciutadans més conscients i els molts necessitats que hi ha al País, que es pregunten ¿ De com no s'inverteix tot el mateix esforç de tota mena, per buscar solució a la duríssima realitat, de crisi econòmica, social
i laboral que afecta, com s'ha repetit,
a milions ciutadans, sens dubte tot un gran
problema de País.
De
no posar-se a treballar en ferm i amb la màxima col·laboració política i de tota la societat civil i deixant-se de partidismes en la
solució d’ aquests greus problemes de País i continuant-se en l'actual línia totalment partidista, es pot arribar a tenir un País
que no és el que es desitjava ni es
desitja.
Sent
lamentablement molt trist i dubtós que la saviesa, l'amor, l’interès i les necessitats de País
prevalguin davant el partidisme, per això caldria
recomanar la lectura del Judici de
Salomó, llibre 1 dels Reis 3:16-28
