Avui, diumenge 1 d'abril, el prestigiós diari ABC
edita en el seu editorial una molt real i alarmant descripció sobre les
televisions i ràdio públiques de Catalunya.
Tot un enorme i molt prolongat escàndol democràtic, deontològic i social,
donada la incidència que aquests mitjans tenen sobre la societat. Tota una
anormalitat democràtica que s'està executant des de fa massa temps, anys, gràcies a l'enorme complex, una mala
interpretació del que és necessari per a la ciutadania de Catalunya, al costat
d'una inquietant i perllongada irresponsabilitat política de la resta
dels partits polítics, per a més inri, a sobre en absolut beneficiats, com
tampoc el País.
Una irresponsabilitat de la qual no va afectar un polític català, el senyor Joan Ferran, on Ferran en una entrevista de desembre del 2007 va denunciar l'existència d'una "crosta nacionalista" en els mitjans de comunicació públics catalans (TV3 i Catalunya Ràdio), a qual cosa va ser causa que rebés moltes critiques, fins titllar-de mal català, únicament per manifestar el seu criteri. Basat en l'experiència política personal de més de 40 anys activisme polític, d'ells, més de 20 a la primera línia política. Un històric dirigent del PSC, sempre amb la mirada en les polítiques d'esquerra i rebutjant tot tipus de signe nacionalista. Posició que anys més tard, el 2009, li va provocar plasmar en una reeixida novel·la critica, una història que transcorre a la Catalunya del 2009 i dos personatges, una llicenciada i un parlamentari. Novel-la relatada entre la ficció i la realitat, titulada "Malaïda crosta", narració que tracta entre d'altres aspectes com les idees, desitjos, passions, ideologies i desil·lusions, també del nacionalisme, dels partits polítics i com no, també dels mitjans de comunicació públics de Catalunya.
Han transcorregut 11 anys i el mitjà de comunicació públic no té res a veure amb la crosta nacionalista del 2007 denunciada per Joan Ferran , avui ja no és crosta, és pura pell, tot un òrgan dels de l'argúcia política disfressada d'independentisme i de tot el que faci falta i més.
Una irresponsabilitat de la qual no va afectar un polític català, el senyor Joan Ferran, on Ferran en una entrevista de desembre del 2007 va denunciar l'existència d'una "crosta nacionalista" en els mitjans de comunicació públics catalans (TV3 i Catalunya Ràdio), a qual cosa va ser causa que rebés moltes critiques, fins titllar-de mal català, únicament per manifestar el seu criteri. Basat en l'experiència política personal de més de 40 anys activisme polític, d'ells, més de 20 a la primera línia política. Un històric dirigent del PSC, sempre amb la mirada en les polítiques d'esquerra i rebutjant tot tipus de signe nacionalista. Posició que anys més tard, el 2009, li va provocar plasmar en una reeixida novel·la critica, una història que transcorre a la Catalunya del 2009 i dos personatges, una llicenciada i un parlamentari. Novel-la relatada entre la ficció i la realitat, titulada "Malaïda crosta", narració que tracta entre d'altres aspectes com les idees, desitjos, passions, ideologies i desil·lusions, també del nacionalisme, dels partits polítics i com no, també dels mitjans de comunicació públics de Catalunya.
Per entendre que pot ser
de l'interès dels seguidors del elblogdefcosvi, el adjuntem l'editorial publicada al dia d'avui, en el pretigiós diari ABC.
TV3,
el problema persiste
La
difusión de mensajes de odio es la mayor degradación posible de un medio
público de comunicación
EDITORIAL ABC
01/04/2018
La televisión pública
catalana se ha convertido al calor del golpismo en una anomalía antidemocrática
que trata de condicionar la vida social en Cataluña
y atiza un discurso de confrontación ciudadana, especialmente perverso en el
contexto de violencia que están ejecutando y planificando los grupos más
radicales del proceso separatista. Si la finalidad de las medidas aprobadas por
el Senado al amparo del artículo 155 fue la recuperación de la
normalidad democrática en Cataluña,
la exclusión de TV3 de la intervención
del Estado en la Generalitat fue y es un error que se
está pagando caro, pero que aún se pagará más caro en el futuro, porque la
impunidad anima nuevas agresiones a la democracia. La normalidad que buscaba el
155 exigía actuar decididamente
sobre las causas de la crisis separatista de 2017, pero se optó por una solución, sin duda intensa -disolver el Parlamento y convocar elecciones a la
mayor brevedad legal-, pero corta, tanto temporal como políticamente.
La difusión de mensajes
agresivos, perfectamente calificables como «discurso
del odio», es la mayor degradación posible de un medio público de
comunicación que debe servir a todos los ciudadanos y no únicamente a una
parte. La ausencia absoluta de neutralidad en TV3, su adhesión sectaria al proyecto separatista, el maltrato
informativo a los partidos y líderes no nacionalistas y la repetición de las
peores consignas contra la Justicia y sus jueces son motivos suficientes para
que el Gobierno se replantee su
actitud ante la radiotelevisión catalana. La mera expectativa de que puedan
celebrarse nuevamente elecciones autonómicas debería llevar al Gobierno y al PSOE a la convicción de que no podrá haber un debate político
limpio si TV3 persiste en su
alineación separatista. Los medios públicos de comunicación en Cataluña representan una amenaza para
la igualdad política, y así no se debe acudir a unas elecciones. El Gobierno central debe huir del temor a
las reacciones dentro y fuera de nuestras fronteras por abrir una nueva
confrontación con el separatismo a cuenta de TV3; y el PSOE ha de
recapacitar sobre su responsabilidad por impedir que el artículo 155 llegue a esta cadena. Bastaría con
que los socialistas trasladaran a este medio de comunicación sólo una pequeña
parte del escrúpulo y sensibilidad que muestran para criticar la gestión de
cadenas públicas de televisión de administraciones dirigidas por el PP. Aquí no se discute sobre la
parcialidad política de un medio público, sino sobre su defensa de una
ilegalidad manifiesta, contraria a la convivencia y dirigida contra las
estructuras mismas del Estado.
En Cataluña no habrá normalidad democrática mientras su televisión y
su radio públicas sean plataformas del sectarismo nacionalista, cuyos déficits
-el de 2018 se calcula en casi 40 millones de euros- acaban en última instancia enjugados por el dinero de todos
los españoles. Para mayor escarnio.