Inbuïts amb la necessitat de votar, Independencia, i el que s'hauria de veure

Imbuïts amb la necessitat de votar, Independència, i el que s'hauria de veure

Per: Francesc Costa

17/09/2014

És vergonyant la prolongada campanya mediàtica en el qual estem totalment immersos, que ocupa exclusivament tot l'espai mediàtic de Catalunya a l’entorn  de la necessitat taxativa de votar, cap la Independència. Tement-me que darrere de tot aquest gran maremàgnum polític-mediàtic-propagandístic bé podria tenir com a víctimes a l'honesta ciutadania, atès que cabria la possibilitat que existís un fons polític d’intencionalitat partidista, no obstant això sigui com sigui tot plegat, la realitat és que s’està molt lluny de donar solució a els problemes reals de i del  País.

Conforme es va elevant el to, que no minva gens (1) , s'accentua l’excés dialèctic  i més s’enardeixen i s’il·lusionen  als molts honestos independentistes, que sempre n'hi ha hagut i molts,  veien en la possibilitat de votar, perquè així se'ls ha dit  i s'han compromès, al compliment dels seus anhels; la Independència.

Propaganda molt intel·ligentment dirigida a la visceralitat, i amb  molt bons esquers,  qui no els engoliria si contenen dignitat, llibertat, treball, diners,  solució a tots els problemes

La propaganda mediàtica que provoca una motivació només per el  si i si, molt intel·ligentment dirigida a la visceralitat, i amb  molt bons esquers, ¡ qui no els engoliria si contenen dignitat, llibertat, treball, diners,  solució a tots els problemes !,  per la qual cosa lògicament  ha imbuït a molts altres ciutadans i ciutadanes de Catalunya, de tot tipus, edats  i procedències diverses, provocant-los  l'obstinació gairebé vital de votar per la independència (?), a causa de la malvolença que se'ls ha generat  cap als “molt injustos” amb els catalans.  Que els actors principals causants de  tot aquest rebombori polític, conjuntament amb determinats mitjans de comunicació catalans i des dels públics s'han dedicat a assenyalar dia rere dia, per activa, per passiva, per dalt i per baix que el mal de tots els catalans és responsabilitat d’Espanya, l'estat, el govern central, institucions, el PP i el PSOE (els dos al mateix sac) , lliçó que fins molts infants, nous vinguts, etc.  se l'han aprés de carretó.

El sentiment dels independentistes de sempre  conté arrelament. Els nous imbuïts, no tenen fonaments, son un penell. ¿ amb qui es pot comptar, si s'està exposat d'on pot venir el vent  ?

El sentiment dels independentistes de sempre  conté arrelament, generalment ascendents, és socialment transversal (2). Pel que fa  als adherits, els nous imbuïts, bé podrien haver-hi dos aspectes: el primer.-  que es tracta més d’una moda sobre una idea que se’ls ha creat a causa de la ferotge propaganda, reaccionant aquests amb una postura, volen votar, si o si. El segon.-  una motivació a votar per la independència que sadolli la malvolença que se’ls ha originat.  Generalment en tots dos casos, opino, no hi ha el sentiment dels independentistes, i si n'hi ha, a bé pocs. És a dir, generalment  als adherits, imbuïts per la propaganda mediàtica  no tenen fonaments, com un penell. ¿ amb qui es pot comptar, si s'està exposat d'on pot venir el vent  ?

Insisteixo, opino que és d'escàndol  polític i democràtic el que s'està produint a Catalunya des de fa gairebé dos anys, i que encara que ho vulguem evitar és impossible, és el tot, l’únic, tot està centrat en crear  l'ambient necessari que empenyi a la ciutadania a votar pel si i si,  no existint res més,  i haver-ho n'hi ha i molt, desgraciadament per molts dels seus ciutadans de Catalunya. 

A les hores, per tot l'exposat: ¿Qui es pot estranyar que més d'un milió i mig de honestos ciutadans  convocats,  predisposats, degudament instruïts i uniformats surtin al carrer a manifestar-se?

                

-¿Qui es pot estranyar que unànimement exclamin: Independència (era l'únic que  s'escoltava)?  - Aquestes són les preguntes, hi ha respostes, lamentablement dures i no agradables. 

¡ Ull ! perquè ja que és el súmmum dels súmmum  del embolic polític en el què ens trobem, plens d'incoherències, contradiccions i marejos polítics de declaracions i manifestacions.  Ara a aquestes alçades, amb una infinitat de ciutadans engrescats i  il·lusionats perquè així se'ls ha estat introduint en la seva ment, és a dir, ja tenen el votar i la independència  coll avall, perquè així se'ls han assegurat. De sobte alguns dels primers actors  que exigeixen el dret democràtic de votar,  es despengen amb declaracions amb una direcció vergonyant com:” "només volem  votar per saber el que pensen els catalans"

És a dir, que durant aquests gairebé dos anys de campanya propagandística mediàtica incitadora i alhora provocadora de malvolença, que s'ha impregnat a una majoria de la ciutadania,  ara es despengen en que l'exigència d'anar a votar, peti qui peti i per un dret democràtic (?),  només significarà un baròmetre per saber el que volen els catalans respecte al sistema territorial.  Si us plau, hi ha per llogar cadires i posar-se a plorar, pitjor impossible, però .... tots .... uns i altres. I diuen que el món ens mira, doncs ....... si us plau.

Obligant-nos a molts a protegir-nos  dels d'aquí i els d'allà, perquè volen per els nostres unes ments sanes i lliures, no odi ni malvolença.

Per a alguns sens fa difícil el consumir mitjans de comunicació en la nostre llengua, la catalana,  donat l'apostolat ferotge amb el què s'emet  des dels mateixos. Fins i tot  amb més accent i molt més temps invertit que els que es poden emetre des de determinats mitjans d’un altre indret de l'estat, que ja és dir.   Obligant-nos a molts a protegir-nos  dels d'aquí i els d'allà, perquè volen per els nostres unes ments sanes i lliures, no odi ni malvolença.

Tot plegat una gran burla democràtica, sobre una realitat de País inqüestionable, miri per on es miri, la qual cosa  està provocant una sèrie de grans significacions, que ens obliguen a mirar cap enrere amb ulls crítics, fixant-nos en una no tan bona transició. I respecte al "llarg" període "democràtic "de la política catalana i central, fins a la data actual, poca consolidació, moltes mancances i escandalosos fets esdevinguts, tot un exponent d’engany i  farsa. Per tot això bé es podria interpretar que tot el que ha passat i està esdevenint, ha estat i és a causa de la falta de sentit democràtic inicial i continuat, al seu enorme dèficit existent,  a la manca del compromís, del compliment de les regles, del joc democràtic, del sentit del respecta i de una existent  gran irresponsabilitat de la ètica política.  

Sorprèn que amb tot el que està esdevenint i que no és ni de bon tros intranscendent, certs silencis de persones de certa rellevància social, cultural i intel·lectual, política, empresarial, etc., les quals ahir eren escoltades o llegides en les seves col·laboracions en els mitjans de comunicació,  des d'on sempre oferien visions, criteris polítics i socials plens d’equilibri i sentit comú, sense cap incoherència amb progrés, del  País i el que això representa.

I ja se sap l’estupidesa humana res vol saber de consells ni de  opinions

Respectem la postura, entenent que tampoc hi ha massa mitjans de comunicació a Catalunya, atès que una majoria estan copats pels favorables a votar. I respecta als d’altres indrets, es dóna el que es dóna i no es tracta de contribuir l’espectable mediàtic-polític. No obstant el silenci bé es podria qualificar com postura intel·ligent, sàvia, ja que el coneixement dóna llum i veuen el que pot succeir. I ja se sap l’estupidesa humana res vol saber de consells ni de  opinions

I alguns del mon de la cultura, social, política, et., que ahir des de les seves col·laboracions en els mitjans, ens oferien unes opinions serioses i al seu torn allunyades al nacionalisme. Sorprenentment  avui apareixen com bolets en els mitjans de comunicació  justificant amb cert fervor fins i tot, el procés sobiranista, les causes per la consulta (els greuges constants, ahir no era així del tot), el votar (sobretot per dret democràtic)  alguns fins a la independència, cap censura a les formes, ni a la utilització, la manipulació i l'abús,  ningú ho denuncia, molt significatiu i trist. Entenent que s'hauria de ser comprensius amb la seva conversió , i tenir en compte que  la coherència no es porta,  cal conviure amb l'entorn social i dominant  o bé que simplement cal continuar.

El que continua sorprenent  es  el partit polític que està a la oposició, té experiència de govern, que bé podria ser alternativa, avui no, impossible, fins no desperti de la seva llarga letargia, retorni amb l'esperit ideològic  i comenci a denunciar tant denunciable, en lloc d'estendre mans, la mà l'hauria d'estendre per assenyalar la sortida, evidentment abans guanyar-se els vots. Sent autèntic, l'únic que té premi.

 (1) per més advertiments  d'il·legalitat que rebin del Govern Central, per cert la majoria maldestrament efectuats , amb poca o nul·la pedagogia, la qual cosa provoca més el desig de votar, ja que els advertiments   són presentats  per els partidaris a  votar: com desaires i manca de sentit democràtic ( ?). Permetent-me  aconsellar al P.P. dos aspectes: el primer.- que faria bé el govern central i el PP que fessin un esforç pedagògic tranquil, per allò de no irritar més a la ciutadania catalana, que  des de Catalunya ja es fa prou, i el segon.- que el President del Govern Mariano Rajoy  es dirigís directament als catalans.

(2) no reduint-se, ni es reduirà, atès que es tracte, encare que el sentiment indentitari sigui personal, de una realitat de País, de unes profundes arrels culturals i de llengua, un caràcter i distintiu propi. Entenet com cal que per responsabilitat política i democràtica cal donar solució definitiva, s'acabaria amb el que és a més un molt greu instrument polític.   La realitat és que Espanya es multicultural i multilingüistica, existeixin fets diferencials; Catalunya, Euskadi i Galicia ho són.  Els partits polítics, el PP al cap farien bé en pensar sobre una Espanya federal, la ciutadania l'acceptaria, és una realitat.

Fotografies: María Sáez