"Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que
és de Déu"
Per: Francesc
Costa
30/09/2014
Em costa entendre certs posicionaments, com a la seva prestació, produïts per diferents personalitats del món de la
cultura, ciència, empresarial, política,
jurisprudència, periodisme, etc,
favorables a la consulta, i la necessitat
imperiosa de votar el proper
dia 9 de novembre, al·legant al sentit democràtic (?) i qüestionant al
opositor. Apareixent dia rere dia, bé en solitari o amb
tertulians afins (majoritàriament
amb tendència al si i si) , en
determinats mitjans de comunicació de Catalunya, evidentment també el públic
( tot un escàndol), i que com a centre només tenen i de forma intensa el
monotema de la consulta, votar, i de clar rebot la independència, sense cap objectivitat.
No superant-se els
dits d'una mà les personalitats que
apareixen en els mateixos, assenyalant
que la consulta no es pot efectuar
per il·legalitat, és a dir estan a favor de votar, però dins de la legalitat . A més destaquen
que s'haguessin hagut d'utilitzar
altres maneres, formes polítiques , ja
que havent el que hi ha, la possibilitat era nul·la, més si s'utilitza la mala praxi democràtica.
Les personalitats
que no han superat els dits d’una mà són els que menys han interessat
|
Si s'han superat els dits de quatre
mans de les personalitats que han comparegut, compareixent directament o indirectament en segons que mitjans catalans, pel no
a la consulta, el no a votar, és a dir, argumenten que és il·legal, que l'estat autonòmic és molt superior a
altres existents del nostre entorn, etc. Argumentacions, algunes de les
mateixes en un to que provoca més favorables al si i si.
Les personalitats
que no han superat els dits d’una mà són
els que menys han interessat, arguments que no interessen a determinats
mitjans de comunicació catalans, inclòs el públic,
diria més, se'ls ha qüestionat. Tot el
contrari dels altres dos tipus de personalitats que han tingut tot el seu continuat ressò, els dos
polos que afavoreixen a la causa, que és el que s'ha perseguit amb la campanya
mediàtica; sumar, sumar i sumar ciutadans
a la causa. Preguntant-se un ¿
quina causa?
Evidentment el meu respecte per tots els
posicionaments, qual cosa no significa
pugui o no entendre'ls, com difícil és entendre com entre les personalitats que estan a favor de la consulta i el de votar el proper dia 9 de novembre, i que apel·len
al sentit democràtic dels altres, ¿com és possible que donada aquesta
sensibilitat democràtica que sembla tenen, ometin un molt greu aspecte que no té res de democràtic ?, és més, ni de
signe de llibertat, ni respectuós, com ho és la vergonyant e intensa propaganda politico-mediàtica que s'està
efectuant sobre la ciutadania catalana des de fa gairebé dos anys, amb la
finalitat d’influir i alhora provocant-los un estímul emocional
de rebuig i malvolença cap a Espanya, per la
idea que de la mateixa se'ls ha estat transmetent, per conseqüència el desig
de votar el 9 de Novembre al si i si, per marxar d'Espanya.
Ni existeix alçada política, cap pedagogia, no
ha existit cap cultura política, cap signe de construir, només malvolença, minsa política i massa insensatesa.
|
Opino que no ha existit ni existeix alçada política, cap pedagogia, cap
cultura política, cap signe de construir, només malvolença, minsa política i
massa insensatesa. ¿Que es pot
construir de País, amb la llavor que s'ha engendrat, amb part de la mateixa
germinada i la que queda per germinar? ¿ quant de temps caldrà per netejar la
terra de tanta malvolença ?
Cap personalitat,
evidentment inclòs política, a favor de la consulta, a votar, el
proper dia 9 N, que compareixen en els mitjans de comunicació catalans inclòs els públics,
han exposat seriosament durant aquest intens i llarguíssim període
propagandístic mediàtic incitador, quina
seria la situació de Catalunya ( social-política-econòmica, de les infraestructures, etc, etc. ), Catalunya-España, Catalunya-Europa , Catalunya- resta del mon, com s’afrontaria el País als molts greus
problemes existents, els que s'estan vivint
i el camí a seguir a partir del 9
de novembre. Perquè aquesta és la
data clau que se'ls ha venut.
¿ Potser no ho han dit perquè la consulta no és vinculant
? , perquè ara ho diuen, i no tots, durant
aquests passats gairebé dos anys,
és a dir, res de res, cap efecte respecte
a la gran expectant esperança, possibilitat i il·lusió que se'ls ha generat a
la entusiasmada ciutadania per part dels partits polítics implicats,
preferentment els primers actors, i des de determinats mitjans de comunicació catalans , entitats,
fundacions, associacions, etc. Així
se'ls ha venut, així s'ha interpretat; “ votar
és igual a independència” .
Tement-me que
la llibertat, la dignitat, i la solució a tots els problemes de País, de tots els ciutadans, que
van prometre els actors principals haurà d'esperar
|
Sent greu què encara avui, dia 30 es continua estimulant a
la ciutadania com si la Independència s'obtingués
el 10 de novembre. Tement-me que la
llibertat, la dignitat, i la solució a tots els problemes de País,
de tots els ciutadans, que van prometre els actors principals haurà
d'esperar. Però.... això si, alguns des de dalt i en moltes millors condicions,
és així i així serà fins que se sàpiga bé a qui triar.
Tot plegat es sàvia des del mateix principi, això és el
que és realment greu, a les hores perquè tot aquest gran vergonyant i agosarat
disbarat polític que ens ha presentat qui són els que són, i ben pocs
s'escapen de veure qui són.
La manifestació d'incomprensió sobre certs posicionaments de segons quines personalitats , ho faig des del
respecte que em mereix la cultura i el coneixement, esperant d'ells aquesta
manifestació. Aquells que són realment posseïdores haurien d'estar per sobre d'estúpids partidismes i interessos
polítics, que res tenen a veure amb el benefici real de la societat, de la
majoria ciutadana i de respecte a la minoria.
D'aquí el difícil enteniment per la utilització sobre un
fet inqüestionable, real, però que sobre el qual s'entreveu una gran
manipulació política, que té com a centre d'egoista interès a la ciutadania.
Per tant no discutint-se el fons d'una
realitat existent, però si el seu aprofitament, formes, maneres i moment.
L'Església,
opino ha comès grans pecats, igual que molts dels seus components, no hi ha
actes de contrició ni penitència suficients per al perdó
|
El Bisbe de Solsona és una de les personalitats que m'ha sorprès més,
exigeixo molt als lliurats a la tasca pastoral. L'Església, opino ha comès grans pecats, igual que molts dels seus
components, no hi ha actes de contrició
ni penitència suficients per al perdó . Però
alhora, és una realitat que son molts també els components de l’Església que han fet i estan fent grans tasques pastorals plenes de
sacrifici, molt dignes per al portador
de sandàlies.
El full dominical
del passat dia 7, és un escrit que
al meu parer mai s'hagués hagut d'haver dirigit als feligresos, és una missiva
que entenc conté caràcter polític i per més que lliura que escullin d'acord amb
la tranquil·litat de consciència, al meu criteri existeix influència, demana
que no siguin aliens al procés, el qual està iniciat per polítics amb unes
maneres i unes formes que disten molt de contenir qualsevol esperit
democràtic, a més generador
de malvolença i divisions . Qui ho vulgui veure que ho vegi. Tot
dependrà de la sensibilitat que es tingui sobre l'ésser. en el cas que ens
ocupa, diguem-los; ciutadà i ciutadana i que haurien de merèixer tot l'interès
I va dir:
"Doneu al
Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu"
(Mateo 22/21)
Un full dominical
del passat dia 7, observo sorprenentment que atorga prioritat
al dret a decidir, la consulta del 9N, citant com els esdeveniments d’interès socials i polítics que
està vivint el nostre país. ¡ Com és
possible! Els autèntics esdeveniments que està vivint el poble català i que
haurien de merèixer tot l’interès és l'enorme pobresa existent que afecta
centenars de milers dels nostres compatriotes i a altres centenars de milers
acariciant-la i sense cap expectativa,
tot una autèntica fractura social, en diferents parts. Com molt bé el Bisbe de Solsona sabrà, ja que són tones d'aliments que l'Església està lliurant als molts
necessitats.
Un panorama
polític gens exemplaritzant amb molts aspectes i molt allunyat de les reals
necessitats de milions de ciutadans de Catalunya
|
Un panorama polític gens exemplaritzant amb molts
aspectes i molt allunyat de les reals necessitats de milions de ciutadans de Catalunya, per no dir tots. Aquesta és
la realitat que esdevé avui i que alguns
components de l'Església estan vivint,
patint i lluitant juntament amb altres entitats i agrupacions socials, per ajudar i socórrer tant ciutadà, ciutadana
de tota edat i en l'actualitat de diferents procedències socials, i no
únicament en l'aspecte alimentari, d'aixopluc, sinó amb suport moral i psicològic,
que ho necessiten i molt, autèntics drames personals i familiars, estan
perduts.
I va dir:
"Jo sóc el
bon pastor. Conec les meves ovelles i elles em coneixen. Per elles dono la meva
vida "
(Joan 10/14 )
La coherència, l'exemplaritat, és exigible a tots aquells que voluntàriament
es lliuren a una vocació, com per exemple al sacerdoci, més si aquesta té
repercussió directa amb la ciutadania en general. Cohèrencia,exemplaritat.. .....valors en decadència , ho estem patint cada dia. El full dominical del Bisbe de Solsona, al meu parer; una mostra d'un sentiment identitari
superior al sentiment de la fe, és un clar exponent de la
incoherència, del compromís amb la fe cristiana. Sobre la fe també es pot fer molt País, sense apartar-se del apostolat.
I va dir:
“Ningú no pot
servir dos senyors; perquè o estima l'un i estimarà l'altre, o s'afeccionarà a
un i menysprearà l'altre”
(Mateo 6/24)
