Elecciones Catalanas 2015

Dissecció sobre els resultats del 27-S

Per: Francesc Costa

A 27/10/2015

Transcorregut un mes de l'27-S, i quan els guanyadors per escons, així com la tanta claca existent que posseeixen i els segueixen, no fan altra cosa que esmentar que han rebut el mandat popular, aquell que els atorga continuar amb el procés cap la independència, peti qui peti. Tot plegat,  juntament  amb uns continuats clars signes de dèficits democràtics i dins de l'absurd polític, mediàtic i segons al meu criteri; ple de gosadia i d’irresponsabilitat.

És l'hora de desmentir-los, d'informar la ciutadania catalana; que no tenen cap mandat popular suficient que avalin el full de ruta del procés independentista del senyor Mas, Junqueras, etc. No han obtingut la majoria dels vots; es continua enredant i mal alimentant  a la ciutadania. 

Però en la hipòtesi que fos així, que tinguessin majoria, que no ho és;  no és possible tal independència, ni principalment per  part de l'estat espanyol ni per part de la Unió Europea, ni per la resta de l'anomenat món occidental el qual pertanyem. Però ... continuant en la hipòtesi imaginaria; en el cas que  es  possibilités   el procés independentista, caldria  fer prèviament uns passos legals, caldrien unes  majories, uns  acords, canviar unes lleis. En definitiva; ha d'existir una legitimitat per acordar primerament un referèndum, i aquest dins de unes condicions consensuades.  Tot totalment contrari al que s'ha fet i s'està fent. El que en realitat s'ha fet i s'està fent irresponsablement;  és fer volar coloms. 

No hi ha cap justificació que pugui justificar tot aquest molt llarg i enormement vergonyós embolic,  ple de descrèdit polític i mediàtic, i nociu per al País.  Amb una finalitat final d'obtenir, segons es pogués  dir per part dels components de la llista guanyadora del senyor Mas, els seus acòlits i tots els implicats: “ ha servit per obtenir un redit per el País “. No valdria res que  fos diferent, fins ni una mateixa coma, al compromès. D'incompliment fins a un punt, haurien de dimitir.

Evidentment es pot tirar pel dret, no s'obtindrà, i les conseqüències  serien totalment nefastes. Ja s'han produït i s'estan produint, però, insisteixo, les que hauria serien de molt major grau.

Les eleccions del 27-S,  han donat uns resultats: dels  totals 135 escons del parlament,  62 escons (1.620.973 vots) pertanyen a la llista independentista del senyor Mas(molts “conversos” de la nit al dia en la mateixa, llista composta per: 30 diputats de CDC, 21 d’ERC i 11 d’independents).  Llista en la qual, el principal actor figurava en el lloc quatre,  i és que n’hi ha alguns que no saben res més que  pensar com "manipular", amb un molt qüestionable, però... real èxit. 

Èxit  que no radica en els mèrits propis, més aviat a l'enorme avantatge que representa el comptar amb el incondicional suport d’una majoria dels mitjans de comunicació, sobretot el públic ( tota una greu  irregularitat de País).  Tots plegats  en conjunt, dins d'una constant; la de fer passar bou per bèstia grossa,  i passa, i ¡ tant que passa !,  sembla mentida, però ... insisteixo; passa. Cal afegir que també ha contribuït i contribueix l'enorme condescendència de la resta de les forces polítiques, ¡ així els va a algunes !.  I sense oblidar donada la seva importància, els treballs de suport fets  per part de unes entitats privades, subvencionades i mal anomenades; "societat civil". Per la qual cosa; ¿ amb tanta “carta marcada” qui no guanyaria ?. L'incomprensible és el com es presenten a la cursa la resta dels partits polítics, i sense cap manifesta protesta.

¡ Fracàs !, és l’única realitat, no solament de la llista unitària independentista del senyor Mas, Junqueras, amb CDC, ERC, etc, que només ha obtingut 62 diputats,   també de determinats  mitjans de comunicació, del públic, de las entitats subvencionades de la mal anomenada “societat civil”, per cert una de les seves caps molt premiada. Tots han posat tota la carn a la graella, continuen fent-lo. Han fracassat, podran al·legar el que vulguin, justificar, fer cas omís i fins i tot al que fan; presentar-se com els grans guanyadors. Però a porta tancada, saben que han perdut, més quan ells movien els fils.

Tot un  fracàs, després de l’enorme, llarga i continua campanya mediàtica de més de tres anys, provocadora d'una creació de malvolença, paral·lela d’una modalitat de "desitjos independentistes “ mancats de tota arrel, i al seu torn  l'alimentació d'aquells de honest sentiment independentista. Ni així han aconseguit assolir una majoria de vots. 

La realitat, tot un fracàs,  els resultats electorals del 27-S per a la llista unitària independentista del  senyor Mas i al seu partit nacionalista-conservador neoliberals CDC, 30 diputats obtinguts , de 50 que tenia. Menys fracàs  pels seus socis, tenia 21 diputats , ha obtingut 21, però també; fracàs per Junqueras d’ERC, partit independentista, que es declara d'esquerres, però poc té d'aquestes, sobretot en aquests últims anys, irreconeixible. A més de descobrir a uns autèntics venedors de fum, i sense notes. 

Per la qual cosa, encara que ho facin, que ho fan,  no poden treure pit algun, no haurien, per més suport de tractament de “guanyadors” que rebin.  

10 escons (336.375 vots) dels independentistes d’esquerra, el guanyadors ; la CUP (amb uns plantejaments que imagino que a molts votants de CDC, així com alguns militants  de la mateixa CDC, els haurà posat els pèls de punta). L’únic fil conductor que els hauria d'unir, en principi; la  independència,  però....segurament per alguns de la CUP, amb la mosca darrere de l'orella.

63 escons, els restants  ( 2.104.712 vots),  entre quatre partits polítics: Ciutadans, PSC, Catalunya si que es Pot i el PP.  generalment tos, en menys o més grau (evidentment amb graus molt diferents) estan  per una  clara justícia social, que millori la qualitat de vida de tots els  ciutadans, i una accentuada millora de País,  amb tots els aspectes. Alhora aquests partits polítics i altres de minoritaris no representats al Parlament, excepte el PP, estan en més o menys grau  per una reforma  de la constitució, del Senat, per un estat federal.

1.957.349 es la suma de vots totals dels independentistes; la llista del senyor Mas, es a dir; la que s'han compromès amb els seus votants, a oferir-les  la independència en un termini de 18 mesos, mes la llista de la CUP. 1.199.106 vots, que no és poc,  són dels abstencionistes, que caldria  tenir en compte, i amb tot el que ells representen i s'hauria d'interpretar, sobretot en un aspecte de tanta transcendència com és independitzar-se d'Espanya, generar un nou estat dins de la península Ibèrica.

2.104.712 són els vots que no estan pel  procés independentista, principalment el del senyor Mas, ni del senyor Junqueras, d'ERC, ni de la senyora Forcadell, etc. A  aquests 2.104.712 vots, s’hauria d'afegir-se  els vots corresponents al dels partits polítics minoritaris,  que donat el sistema electoral no tindran representació parlamentària, la qual cosa donarien un resultat total de: 2.119.102.- vots.

3.318.208 ciutadans de Catalunya,  no s'han significat per estar pel procés d'independència del senyor Mas, Junqueras, etc.

Amb aquesta realitat, totalment d'esquena a la mateixa, es continua “entestats” , i a més continuant-se abrigats per determinats mitjans de comunicació, i vergonyosament;  el públic. Sent tots ells, tots plegats, els únics que fan soroll, continuant  amb el monotema, voltes i més voltes, pel dret, pel reves......, no hi ha res més, i el País està com està. Però....la resta , sorprenentment;  ni mu, engoleixen i engoleixen dia darrera dia. 

Escrit tot el escrit sobre els freds números, aquests reflecteixen tota una realitat; no tenen la majoria del suport popular per continuar amb el procés independentista. I insisteixo de nou, no és possible sentir només la veu que diu:  “tenim suport popular i per tant, democràtic” . ¿On estan les veus que desmenteixen tanta farsa ?. Tot plegat una trista realitat, que dura massa temps, que encara entristeix més per tant gris existent en el nostre panorama general.

Però... disseccionem més, fem-ho sobre els 1.620.973 vots obtinguts de la llista unitària independentista del senyor Mas:

a)- Uns vots  estaran motivats més pel suport a aquest, que a la independència.

b)- Altres  vots, ho estaran motivats com a conseqüència de la continuada difusió mediàtica durant anys rebuda, sobre la existència  d'un estat opressor. També hi haurà vots al seu torn influenciats respecte als greuges. Aquells que  en mes o menys grau de realitat,  degudament i hàbilment mediàticament  administrats, han estat convertits en una qüestió personal per una gran part de la ciutadania. ¿ com votar allò que se’ls ha ensenyat, durant anys, el que representa el anti-català, allò que els perjudica ?

c)- Altres vots no han pogut dirigir-se a altres partits polítics, per un sol motiu; l'espanyolisme dels mateixos. S’ha creat durant anys  un menyspreu envers l'espanyolisme, per tant;  anticatalanisme, com per exemple ho pot ser; el  PP, el PP català,  el PSOE, el PSC, Podem, Ciutadans (aquest el molt menys afectat, molt menys, atès que és el que ha tingut més clara la resposta, el missatge,  no ha estat un actor passiu, tolerant, engolidor com la resta, ha plantat cara). , etc. Per la qual cosa a votants  només els quedava l'opció; independentista.

El exemple b y c   és un  clar rebuig del que els representa Espanya, l’estat, institucions, els partits polítics considerats espanyolistes. Fins i tot pel que respecta als partits catalans, titllar-los de mals catalans, o no catalans.  Per tant, no són tots vots per l'opció literal de la independència, és que era l'única opció; la llista del senyor Mas. L'única possible que se’ls ha indicat, ensenyat  durant llarg temps, anys,  quines sortides no interessaven i  quina única sortida  si interessava .

Resumin; Primerament:  no han obtingut el suport popular majoritari amb vots, i en segon lloc: en l'actualitat no és possible el procés cap a la independència.

Entenc que democràticament se'ls hauria de baixar del pedestal, del qual tot es domina, i a sobre plens d'arrogància. Democràticament caldrà baixar-los arran de terra, com ho estem la gran majoria de tots nosaltres, pocs són els que es mereixen estar al pedestal, i segurament ni aquests pocs voldrien que els col·loquéssim.

Doncs de continuar al pedestal, plens de gosadia, irresponsabilitat, falta de respecte polític i democràtic, conjuntament a la negació de d'acceptar la realitat, s’està dins del possible que  prenguem mal. 

Crónica Global, publica este pasado día 17,  un interesante articulo de Josep Maria Triginer, sobre el " Dret a decidir", artículo que lo incluimos en elblogdefcosvi, por entender que puede ser del interés de nuestros lectores. 

Josep Maria Triginer 

Ingeniero de profesión y políticamente comprometido desde la clandestinidad con el socialismo democrático. Diputado en las Cortes Constituyentes, signatario de los Pactos de la Moncloa, conseller del Gobierno de Tarradellas, fundador del PSC (PSC-PSOE), miembro de la comisión redactora del Estatuto de Cataluña. Diputado por la provincia de Barcelona en el Parlamento español del 1977 hasta 1986, Senador en el 1989.  Desde 1993 continua en política, pero ya en otro plano.

Derecho a decidir

por: Josep Maria Triginer

a 17/10/2015

articulo publicado por Crónica Global.

La experiencia colectiva de nuestra época nos informa de que “cada persona es dueña de decidir su propio futuro”. Esa es la máxima que pone de relieve que, la voluntad de las personas es más importante que un eventual “destino” por razones no racionales. Es también una máxima que cuestiona teorías tan difundidas como el “materialismo histórico” o la “voluntad divina”. Esa es la base ideológica que ha permitido legitimar el supuesto “derecho a decidir”.

Ningún contrato puede ser denunciado unilateralmente, porque la otra parte se sentirá legitimada para reclamar sus legítimos derechos por la vía más conveniente a sus intereses.

Cualquiera puede reclamar el ejercicio de ese derecho cuando se refiere a aspectos individuales, pero la realidad deja de ser la misma cuando se trata de llevar la decisión a ámbitos colectivos o contractuales. En una pareja o en una familia ningún individuo está legitimado para decidir en los aspectos de interés común menospreciando la opinión de quienes se sientan involucrados. Por las mismas razones, ningún contrato puede ser denunciado unilateralmente, porque la otra parte se sentirá legitimada para reclamar sus legítimos derechos por la vía más conveniente a sus intereses.

En el derecho a decidir promovido por la exaltación catalanista han sido conculcados los principios sobre los que se funda la cultura occidental a la que pertenecemos:

            -El interés general de una sociedad es cualitativa y cuantitativamente superior a la suma de los intereses individuales.

            -La relación de los ciudadanos con el Poder del Estado se basa en lo previsto en el Contrato Social establecido y representado por la respectiva Constitución.

          -La denuncia de cualquier contrato o tratado dependerá del beneplácito de las partes contratantes o de lo previsto en el mismo.

Bajo un punto de vista más general, el derecho a decidir está reservado para quienes tengan la capacidad para hacer cumplir sus decisiones. Esa es la razón por la que las decisiones políticas está reservadas al Poder del Estado y de sus instituciones, razón por la que el “derecho” acaba siendo regulador de cualquier sistema político.

Se equivoca el catalanismo cuando reduce sus reivindicaciones a una cuestión de soberanía pues Cataluña nunca tendrá Poder suficiente para negociar con el Estado en condiciones de igualdad y ningún Estado ignora que la soberanía reside todo el pueblo y que los intereses de Estado van más allá de la soberanía popular.

En democracia, si no se cuenta con la legitimidad necesaria, no se consiguen objetivos políticos y, si no tienes mayoría suficiente, tienes que buscar la complicidad de quienes te la puedan proporcionar. La derecha catalana tendrá que asumir, tarde o temprano, que la época en que era necesaria su representación parlamentaria para conseguir la necesaria mayoría ha llegado a su fin. La complicidad entre formaciones políticas es más importantes que la necesidad de contar con unos pocos y ocasionales diputados. 

Quo Vadis, Catalunya

Quo Vadis, Catalunya ?

per: Francesc Costa

12-10-2015

“El jove rei escoltar les dues dones.  Per fi va dir: porteu-me una espasa.  Li  van portar una espasa, i Salomó va dir al servidor :  empunya l'espasa  i talla al nen viu en dos,  i dóna-li una meitat a cadascuna de les que diuen ser les mares.

Llavors una de les dones va exclamar: -¡ Oh senyor meu !, no matis al meu fill. Que l'altra dona se l'emporti, però deixa-ho viure. Però l'altra dona va dir:- ¡ No !, talla al nen en dues, i divideix-lo entre totes dues.

Salomó, va respondre:  lliureu el nen a aquella que vulgui que visqui, ja que ha demostrat amor cap al seu fill.”

Reis 3-16 Judici de Salomó

El que necessita el País, al meu criteri, ja fa molt de temps que s'ha deixat totalment de banda, i pel que fa a la possibilitat d’un pròxim  bon govern, aquell amb capacitat per donar aquesta resposta ho dubto moltíssim, molt difícil,  atès que C.i.U, o CDC  en primer ordre  i ERC en segon,  ja han demostrat amb escreix durant anys tot el que poden fer respecte a les necessitats de la  ciutadania, com així de País; res.

Però es que.... si desviem la mirada, i ens fixem en el que hi ha a l'altra banda, no hi ha gaire  més, si hi ha responsabilitats compartides, atès que s'ha permès que a Catalunya s’arribés  a la cruïlla en què es troba. Però fins i tot el que hi ha, en la seva majoria és molt més.

Siguem realistes,  pensem en els ciutadans, en clau de país, no d’un ciutadans, ni d’un país. ¡ Quanta irresponsable gosadia emesa !, s'està emetent, ja que es tractava de lliurar-se, treballar  i reivindicar per la necessària més Catalunya en tots els aspectes, en la qual una majoria coincidim. El que s’ha fet ha sobrepassat de llarg tota una irreal possibilitat, aquí i avui. I a més entre altres efectes nocius, el d'haver afectat, desacreditat el del mateix esperit identitari col·lectiu, tot i ser que aquest amb caràcter individual, sempre  estarà en molts de nosaltres.

Tinguem en compte, que els guanyadors, però no per majoria, de les eleccions del passat 27-S, per  només  per 62 escons, 39,54 % dels vots (d’un total de 135 escons), els que per lògica governaran, que no és poca cosa. Van dir una i mil vegades que si guanyaven,  com així ha estat; únicament  seria  un govern per a 18 mesos o menys , a partir d’aquí; un nou estat.

Sense cap pudor, penso,  com tampoc cap por al ridícul, els guanyadors, ( 62 escons, 39,54% vots),  insisteixen, per exemple; Junqueres, tan sols el passat  dia 2, referint-se al nou estat , o al senyor Romeva, ahir mateix afirmant: “acabarà  sent una Republicà catalana” ,   al igual que altres   incondicionals del procés, en aquests últims dies, en determinats mitjans de comunicació catalans i des de ells , mostrant-se tots plegats amb molta vehemència, segurament  amb la intencionalitat de persuadint-nos.  Ignorant si a l’audiència o a ells mateixos. 

El nou estat, aquesta va ser la promesa i el compromís efectuat, abans, durant la campanya per; Mas, Junqueres, Romeva, Forcadell i molts més incondicionals  a 1.620.973 de ciutadans i ciutadanes de Catalunya que han confiat “ a pie juntillas” en ells. Compromís sobre el qual se'ns conduirà  al súmmum; la independència,  ¡ i tan frescos i amples !.

Evidentment hauran de complir. Atès que generalment les persones madures, serioses i responsables, els compleixen. S’ha de suposar que abans d'adquirir qualsevol compromís es pensi i es mediti  si és o no factible. I ¡ compte !, un compromís per transformar Catalunya en un nou estat independent  en 18 mesos, ¡ ull ! no és qualsevol compromís, aquest no és qualsevol cosa, és d'una total i molt seriosa enormitat que no està a l’abast de tothom. ¡ Fixeu-vos !, ni de Merlìn, ni de Robert-Houdin, ni del mateix Harry Potter, que ja és dir. I els que si podrien .......... no estan per a res per la feina, però no ara, ja fa molts anys. 

El que si no és qualsevol cosa, ni molt menys,  i per molts aspectes; és al meu criteri,  tot el que s'ha muntat des de fa tres anys, i que a més, un altre fet molt trist; és que s'ha posat en relleu; els molts  dèficits existents a Catalunya.  A part de l'engany, en realitat; un esquer, en el qual han picat molts, pràcticament tots, i que ha tingut  i  té entretinguts irresponsablement a la majoria de Catalans i de la resta dels espanyols.

Enfront de la gran “incomprensió” i advertiments, amb menys o més grau de raonament sobre el procés, per part de molts d’aquí, d’allà i de fora de les nostres fronteres,  la resposta dels promotors del mateix ha estat i està,  fer oïdes totalment sordes.

Evidentment  ha hagut, i continua havent incomprensiblement molt poc raonament serè, didàctic dels reals motius, dels perquès no és possible el procés cap la independència. Ha faltat exposar aquesta realitat, degudament i seriosament argumentada, fora de tot partidisme ideològic. Molts  han estat els arguments del; no, molt poc els ajustats, alguns fins i tot absurds, altres  plens de vehemència, provocant més independentistes.

Insisteixo, pocs han exposat de la A la Z els seriosos motius polítics, econòmics, geogràfics i del sistema al qual pertanyem, que impedeixen la independència que ens volen vendre.  Però al seu torn, també han estat pocs els que dins del mateix realisme i sentit democràtic hagin denunciat el procés en si mateix, donada les formes i maneres existents, mancats de sentit democràtic, donat l'enorme utilització i manipulació.  La qual cosa encara agreuja més la irresponsabilitat existent dels proponents i tots els implicats. Del que en realitat és un procés per provocar adeptes , venut com: independència. Doncs bé, amb aquesta realitat, una de les respostes per part dels proposants, és la d'alimentar més als adeptes, amb les continuades crides al sentit democràtic dels altres, exigint-los al seu torn i posant en dubte que el poguessin posseir. ¡ quant atreviment i vanitat demostrada¡

Per tant, i sense cap excuses de mals pagadors, és a dir; no val senyalar responsables fora, se sàvia, ho sabien, ho saben perfectament, no s'ignorava en absolut el pa que es donava aquí, allà i més enllà.  El que toca és complir el compromís. Per l’ètica i sentit democràtic de la qual tant presumeixen, ¡ que ho demostren amb fets !, que no només siguin paraules i més paraules.  Fets són el que es esperen 1.620.973 ciutadans i ciutadanes, i el fet només és un i és ben clar;  complir amb  la independència en 18 mesos.  Per la qual cosa, de no complir aquest compromís estricte ; han de marxar tots, des del primer actor-director  a l’últim, així com a tant col·laborador , promotor, propagandistes i fins i tot la abundant claca mediàtica, de tota aquesta gran  “obra bufa ”, que té molt de burlesc,  tant com el fons té molt de dramàtic.

Sorprenent que és continuï al dia d’avui, passat el 27-S, en la majoria dels mitjans de comunicació, sobre tot vergonyosament el públic, amb la continuada bel·ligerància envers a tots els que no estan a favor del procés del Senyor Mas, sobre el quals; continuant ironitzen i posant-los  en entredit, transformant-lo, gairebé tot amb la finalitat de profit. Es a dir; continuen  com si estiguessin en la intensa campanya, la iniciada fa més de tres anys, fins al punt que ens trobem avui, ja amb el resultats del 27-S. Els quals no donen per moltes fantasies, si per governar, molt  difícil... vist el vist, viscut el viscut però.... Però no,  continuen tots a pinyó fix centrats amb el procés i el full de ruta cap la independència. Sembla mentida, ¡ com ens deuen veure els països clàssics de l'Europa comunitària !

Digueu-me suspicaç, però trobar una altra resposta m'és difícil, sobretot pensant en aquells que donen tota la impressió que només i únicament volen guanyar, mantenir-se en el poder, poc de ciutadania i poc de país.  El motiu doncs bé podria ser amb una finalitat  d'interès doble:  d'una banda continuant mantenint mediàticament amb diverses formules, donat que el 27-S ja ha passat, el màxim esperit independentista a la ciutadania, amb la finalitat de que l'ambient mateix d’una part del carrer, més els mediàtics puguin pressionar a la CUP o a veure, donada la condició humana, si pogués existir la possibilitat, donat l’ambient que  “justifiqui un acte patriòtic ”, d’un “tamayazo” (transfuguisme).  Y per l'altre el de mantenir viu l'esperit bel·ligerant cap a tot contrari al procés, per tal d'obtenir uns bons resultats cara a les eleccions generals del 20 de desembre. En definitiva pura i dura utilització i manipulació, més clar; aigua. i és que és trist però és així, lamentablement n'hi ha que no veuen tres en un burro, i així .... sempre hi ha hagut dominats, i n'hi haurà sempre, llàstima que molt freqüentment  per causa dels dominats passa el que passa a la resta i al propi País, no avança,  no avancem, només avancen uns.

   “el simple, creu tot el que li diuen, però l'home caut mira i analitza on s'assenta el peu”

Proverbis 14-15

Dos nous temes s’han incorporat.  El primer.- una nova campanya de total suport a Mas perquè aquest sigui el president, aquell que ens ha de conduir a l'excel·lència de vida ( glup). Campanya com a conseqüència del resultat electoral del 27-S, sobre els quals s'han creat dubtes de que  Mas pugui rebre el suport necessari per ser investit, lo qual determinats mitjans de comunicació i el públic, juntament els més incondicionals , els denominats ;“societat civil”, tots plegats sembla  s'estan mobilitzant (concentracions de suport a Mas, que bé podria  posar en qüestió si una part del vot rebut és independentista o tant sols a Mas. Apart de que a alguns amb tanta crida a la mobilització de suport, podem veure certa similitud amb aquelles de la plaça d'Orient ), no paren, que per cert no tinc gens clar si a Mas o al procés. Y el segon.- sembla que no estan satisfets amb els vots i es comença a parlar de la necessitat d'una nova consulta; un referèndum. És a dir; sembla que estan disposats a efectuar tantes consultes com facin falta fins que s'aconsegueixi la favorable.¡ Visca la democràcia !, i que Déu ens agafi confessats.

No hi ha manera, no sortim d’aquesta irrealitat que des de fa anys estem embolicats, i el País totalment estancat. Més d'un milió i mig de ciutadans i ciutadanes sumits a la tragèdia, i els molts que s'afegiran ( amb l’existència d’autèntics quadres familiars o unipersonals molt  tràgics ). I tots els plats a l'aigüera, ates que  únicament existeix  el mateix “estribillo”; procés cap la independència,  però ara afegint-se una estrofa: “ Mas  president , ha estat l'inductor , és el primer actor, Mas president”.  Es a dir; el que segons ells , és tan important per Catalunya ; el procés cap la independència, la solució a tots els problemes, tocar el cel, tota aquesta meravella queda condicionada cap a una sola persona. Això té un nom.

Passat el  27-S,  es podria suposar que ja amb els peus a terra, després de tres llargs anys de governar a cop de retallades, traves socials,  privatitzacions, venda de patrimoni, corrupció, etc. Paral·lelament  d'una intensa  i efectiva campanya de màrqueting dirigida  a captar adeptes a tort i a dret “ Hacia el país de nunca jamás” . 

¡ Doncs no!, és molt suposar,  atès que  res, res d’ocupar-se, ni de parlar-ne de les realitats que necessita el País com a autentica aigua de maig. És continua estant totalment allunyats,  voltes i més voltes amb el mateix, com si  no hi hagués hagut  uns resultats  electorals molt concrets.  ¡ I és que són insaciables ! .

Exaspera el fet que només es parli, debati i s’informi  sobre el mateix. ¡Com no és possible!  no veure quines són les prioritats del País avui. La qual cosa no és gens complicat visualitzar la realitat de la tragèdia de molts dels nostres conterranis;  es veu als nostres carrers, barris, als llocs de treball es perden i els existents son precaris ,  comerços o despatxos  que s'obren com autònoms; una sortida laboral  i tanquen, donat que no poden mantenir-se, provocant-se grans frustracions i amb conseqüències,   moltes ja existents.  Els  desnonaments continuen i no únicament per la hipoteca; pel lloguer o per impagament de crèdits.

Una realitat que són les dificultats de un País que necessita, demana avançar, un millor desenvolupament. Molt greus són els problemes d’algunes de les nostres diverses empreses, comerços, als ambulatoris, Hospitals, al diversos punts d’atenció al client de les companyies de servei energètic, a diverses companyies,  a  les nostres escoles, etc .

Tota una realitat, un total fracàs polític, que a més, no han tingut ni en compte l’actual difícil  conjuntura actual de l'anomenat món occidental, al qual pertanyem, tota una més irresponsabilitat afegida. S’ha provocat una fractura social amb diferents nivells i aspectes , una societat fragmentada, Catalunya no està funcionant, no ho està per a molts catalans. Tot un fet greu de País.  I per més inri,  l'única sortida paral·lela a la nefasta gestió de govern és la de l'ocurrència de vendre'ns insistentment i des de fa anys de forma altament mediatitzada i amb incidència directa als sentiments; una Catalunya de somni, tot en el seu conjunt un molt mal somni.

El Senyor Mas, sembla s’ha equivocat, s'han equivocat, s'haguessin hagut d'esperar a que a Espanya hi hagués un govern molt vermell i molt antisistema. A les hores donada la ideología conservadora i neoliberal del mateix, segur que si hagués iniciat el procés cap a la independència, hagués obtingut suport internacional a independitzar-se  d'Espanya . Ho  bé  esperar que a Catalunya governes  la CUP, sent clar que sempre i quan,  no hi  hagués canviat la seva ideologia política esquerrana anti Unió Europea, anti total sistema, de tres àpats assegurats diaris, de habitatge  per a tots, llum, aigua, gas a l'abast de tots i un llarg etc, social.(Amb dubtes seriosos que es mantinguin frens i coherents, cap partit o organització d’esquerres ho ha fet quan a tingut cotes de poder )   També en aquest cas rebria tot el suport no tan sols internacional, també de la resta d'Espanya, perquè s'annexionaran a ella.  És que si no existeix el temps propici, val més no posar-se, i ja se sap generalment l'egoisme i ambició desmesurat, juntament amb l'afany, es paga.

I el trist, molt trist és que els que poden formar govern perquè així ho ha volgut la ciutadania,  ja han demostrat amb escreix del que són capaços. Tot el contrari del que Catalunya necessita.