Quo Vadis, Catalunya ?
per: Francesc Costa
12-10-2015
“El jove rei escoltar les dues
dones. Per fi va dir: porteu-me una
espasa. Li van portar una espasa, i Salomó va dir al servidor :
empunya l'espasa i talla al nen
viu en dos, i dóna-li una meitat a
cadascuna de les que diuen ser les mares.
Llavors una de les dones va
exclamar: -¡ Oh senyor meu !, no matis al meu fill. Que l'altra
dona se l'emporti, però deixa-ho viure. Però l'altra dona va dir:- ¡ No !, talla al nen en dues, i divideix-lo entre totes dues.
Salomó, va respondre:
lliureu el nen a aquella que vulgui que visqui, ja que ha demostrat amor
cap al seu fill.”
Reis 3-16 Judici de Salomó
El que necessita el País, al meu criteri, ja fa molt de
temps que s'ha deixat totalment de banda, i pel que fa a la possibilitat d’un
pròxim bon govern, aquell amb capacitat per donar aquesta resposta ho dubto
moltíssim, molt difícil, atès que C.i.U, o CDC en primer ordre i ERC en segon, ja han
demostrat amb escreix durant anys tot el que poden fer respecte a les
necessitats de la ciutadania, com així
de País; res.
Però es que.... si desviem la
mirada, i ens fixem en el que hi ha a l'altra banda, no hi ha gaire més, si hi ha responsabilitats compartides, atès
que s'ha permès que a Catalunya s’arribés
a la cruïlla en què es troba. Però fins
i tot el que hi ha, en la seva majoria és molt més.
Siguem realistes, pensem en
els ciutadans, en clau de país, no d’un ciutadans, ni d’un país. ¡
Quanta irresponsable gosadia emesa !, s'està emetent, ja que es tractava de lliurar-se, treballar i reivindicar per la necessària més Catalunya en tots els aspectes, en la
qual una majoria coincidim. El que s’ha fet ha sobrepassat de llarg tota una irreal
possibilitat, aquí i avui. I a més
entre altres efectes nocius, el d'haver afectat, desacreditat el del mateix
esperit identitari col·lectiu, tot i ser que aquest amb caràcter individual, sempre
estarà en molts de nosaltres.
Tinguem en compte, que els
guanyadors, però no per majoria, de les eleccions del passat 27-S, per només
per 62 escons, 39,54
% dels vots (d’un total de 135
escons), els que per lògica governaran, que no és poca cosa. Van
dir una i mil vegades que si guanyaven, com
així ha estat; únicament seria un govern per a 18 mesos o menys , a partir d’aquí; un nou estat.
Sense cap pudor, penso, com tampoc cap por al ridícul, els guanyadors,
( 62 escons, 39,54% vots), insisteixen, per exemple; Junqueres, tan sols el passat dia 2,
referint-se al nou estat , o al
senyor Romeva, ahir mateix afirmant:
“acabarà
sent una Republicà catalana”
, al igual que altres incondicionals del procés, en aquests últims
dies, en determinats mitjans de comunicació catalans i des de ells ,
mostrant-se tots plegats amb molta vehemència, segurament amb la intencionalitat de
persuadint-nos. Ignorant si a
l’audiència o a ells mateixos.
El nou estat, aquesta va ser la promesa i el compromís efectuat, abans,
durant la campanya per; Mas, Junqueres, Romeva, Forcadell i
molts més incondicionals a 1.620.973 de ciutadans i ciutadanes de Catalunya que han confiat “ a pie juntillas” en ells. Compromís
sobre el qual se'ns conduirà al súmmum; la independència, ¡ i tan frescos i amples !.
Evidentment
hauran de complir. Atès que generalment les persones madures, serioses i responsables,
els compleixen. S’ha de suposar que abans d'adquirir qualsevol compromís es pensi i es mediti si és o no factible. I ¡ compte !, un compromís
per transformar Catalunya en un nou estat independent en 18
mesos, ¡ ull ! no és qualsevol compromís, aquest no és qualsevol cosa,
és d'una total i molt seriosa enormitat que no està a l’abast de tothom. ¡ Fixeu-vos !, ni de Merlìn, ni de Robert-Houdin, ni del mateix Harry Potter, que ja és dir. I els que
si podrien .......... no estan per a res per la feina, però no ara, ja fa molts
anys.
El que si no és qualsevol cosa, ni
molt menys, i per molts aspectes; és al
meu criteri, tot el que s'ha muntat des
de fa tres anys, i que a més, un altre fet molt trist; és que s'ha posat en
relleu; els molts dèficits existents a Catalunya. A part de l'engany, en
realitat; un esquer, en el qual han picat molts, pràcticament tots, i que ha
tingut i té entretinguts irresponsablement a la majoria de Catalans i de la
resta dels espanyols.
Enfront de la gran “incomprensió” i
advertiments, amb menys o més grau de raonament sobre el procés, per part de molts d’aquí, d’allà i de fora de les nostres
fronteres, la resposta dels promotors del mateix ha estat i està, fer oïdes totalment sordes.
Evidentment ha hagut, i continua havent
incomprensiblement molt poc raonament serè, didàctic dels reals motius, dels perquès
no és possible el procés cap la independència. Ha faltat exposar
aquesta realitat, degudament
i seriosament argumentada, fora de tot partidisme ideològic. Molts han estat els arguments del; no, molt poc els ajustats, alguns fins
i tot absurds, altres plens de vehemència,
provocant més independentistes.
Insisteixo, pocs han exposat de la
A la Z els seriosos motius polítics, econòmics, geogràfics i del sistema
al qual pertanyem, que impedeixen la independència
que ens volen vendre. Però al seu
torn, també han estat pocs els que dins del mateix realisme i sentit democràtic
hagin denunciat el procés en si
mateix, donada les formes i maneres existents, mancats de sentit democràtic, donat
l'enorme utilització i manipulació. La
qual cosa encara agreuja més la irresponsabilitat existent dels proponents i
tots els implicats. Del que en
realitat és un procés per provocar
adeptes , venut com: independència. Doncs
bé, amb aquesta realitat, una de les respostes per part dels proposants, és la
d'alimentar més als adeptes, amb les continuades crides al sentit democràtic
dels altres, exigint-los
al seu torn i posant en dubte que el poguessin posseir. ¡ quant atreviment i vanitat demostrada¡
Per
tant, i sense cap excuses de mals pagadors, és a dir; no val senyalar
responsables fora, se sàvia, ho sabien, ho saben perfectament, no s'ignorava en
absolut el pa que es donava aquí, allà i més enllà. El que toca és complir el compromís. Per
l’ètica i sentit democràtic de la qual tant presumeixen, ¡ que ho demostren amb fets !,
que no només siguin paraules i més paraules.
Fets són el que es esperen 1.620.973
ciutadans i ciutadanes, i el fet només és un i és ben clar; complir amb la independència
en 18 mesos. Per la qual cosa, de no complir aquest
compromís estricte ; han de marxar tots, des del primer actor-director a l’últim, així com a tant col·laborador ,
promotor, propagandistes i fins i tot la abundant claca mediàtica, de tota
aquesta gran “obra bufa ”, que té molt de burlesc, tant com el fons té molt de dramàtic.
Sorprenent que és continuï al dia
d’avui, passat el 27-S, en la
majoria dels mitjans de comunicació, sobre tot vergonyosament el públic, amb la
continuada bel·ligerància envers a tots els que no estan a favor del procés del Senyor Mas, sobre el quals; continuant ironitzen i posant-los en entredit, transformant-lo, gairebé tot amb
la finalitat de profit. Es a dir; continuen com si estiguessin en la intensa campanya, la iniciada
fa més de tres anys, fins al punt que ens trobem avui, ja amb el resultats del 27-S. Els quals no donen per moltes
fantasies, si per governar, molt difícil... vist el vist, viscut el viscut però.... Però no, continuen tots a pinyó fix centrats amb el procés i el full de ruta cap la independència. Sembla mentida, ¡ com ens deuen veure els països
clàssics de l'Europa comunitària !
Digueu-me suspicaç, però trobar una altra resposta m'és difícil, sobretot
pensant en aquells que donen tota la impressió que només i únicament volen
guanyar, mantenir-se en el poder, poc de ciutadania i poc de país. El motiu doncs bé podria ser amb una finalitat
d'interès doble: d'una banda continuant
mantenint mediàticament amb diverses formules, donat que el 27-S ja ha passat, el màxim esperit independentista a la ciutadania, amb la
finalitat de que l'ambient mateix d’una part del carrer, més els mediàtics puguin
pressionar a la CUP o a veure, donada
la condició humana, si pogués existir la possibilitat, donat l’ambient que “justifiqui un acte patriòtic ”, d’un
“tamayazo” (transfuguisme). Y per l'altre el de mantenir viu l'esperit
bel·ligerant cap a tot contrari al procés,
per tal d'obtenir uns bons resultats cara a les eleccions generals del 20 de desembre. En definitiva pura i dura utilització i manipulació, més
clar; aigua. i és
que és trist però és així, lamentablement n'hi ha que no veuen tres en un
burro, i així .... sempre hi ha hagut dominats, i n'hi haurà sempre, llàstima
que molt freqüentment per causa dels
dominats passa el que passa a la resta i al propi País, no avança, no avancem,
només avancen uns.
Proverbis 14-15
Dos
nous temes s’han incorporat. El primer.- una nova campanya de total
suport a Mas perquè aquest sigui el president, aquell que ens ha de conduir
a l'excel·lència de vida ( glup).
Campanya com a conseqüència del resultat electoral del 27-S, sobre els quals s'han creat dubtes de que Mas pugui rebre el suport necessari per ser investit, lo qual determinats mitjans
de comunicació i el públic, juntament els més incondicionals , els denominats ;“societat
civil”, tots plegats sembla s'estan mobilitzant
(concentracions
de suport a Mas, que bé podria posar en qüestió si una part del vot rebut és independentista o tant sols a Mas. Apart de que a alguns amb tanta
crida a la mobilització de suport, podem veure certa similitud amb aquelles de
la plaça d'Orient ), no paren, que per cert no tinc gens clar si a Mas o al procés. Y el segon.- sembla que no estan
satisfets amb els vots i es comença a parlar de la necessitat d'una nova
consulta; un referèndum. És a dir; sembla que estan
disposats a efectuar tantes consultes com facin falta fins que s'aconsegueixi
la favorable.¡ Visca la democràcia !, i que Déu ens agafi confessats.
No hi ha manera, no sortim
d’aquesta irrealitat que des de fa anys estem embolicats, i el País totalment
estancat. Més d'un milió i mig de ciutadans i ciutadanes sumits a la tragèdia, i
els molts que s'afegiran ( amb l’existència d’autèntics quadres familiars o
unipersonals molt tràgics ). I
tots els plats a l'aigüera, ates que únicament existeix el mateix “estribillo”;
procés cap la independència, però ara afegint-se una estrofa: “ Mas president
, ha estat l'inductor , és el primer actor, Mas president”. Es a
dir; el que segons ells , és tan important per Catalunya ; el procés
cap la independència, la solució a
tots els problemes, tocar el cel, tota aquesta meravella queda condicionada cap
a una sola persona. Això té un nom.
Passat el 27-S,
es podria suposar que ja amb els peus a
terra, després de tres llargs anys de governar a cop de retallades, traves
socials, privatitzacions, venda de
patrimoni, corrupció, etc. Paral·lelament d'una intensa i efectiva campanya de màrqueting dirigida a captar
adeptes a tort i a dret “ Hacia
el país de nunca jamás” .
¡ Doncs no!, és molt suposar, atès que
res, res d’ocupar-se, ni de parlar-ne de
les realitats que necessita el País
com a autentica aigua de maig. És continua estant totalment allunyats, voltes
i més voltes amb el mateix, com si no hi
hagués hagut uns resultats electorals molt concrets. ¡ I és que són
insaciables ! .
Exaspera el fet que només es
parli, debati i s’informi sobre el
mateix. ¡Com no
és possible! no veure quines
són les prioritats del País avui. La
qual cosa no és gens complicat visualitzar la realitat de la tragèdia de molts
dels nostres conterranis; es veu als
nostres carrers, barris, als llocs de treball es perden i els existents son
precaris , comerços o despatxos que s'obren com autònoms; una sortida laboral
i tanquen, donat que no poden mantenir-se, provocant-se
grans frustracions i amb conseqüències, moltes ja existents. Els desnonaments
continuen i no únicament per la hipoteca; pel lloguer o per impagament de
crèdits.
Una realitat
que són les dificultats de un País que
necessita, demana avançar, un millor desenvolupament. Molt greus són els
problemes d’algunes de les nostres diverses empreses, comerços, als
ambulatoris, Hospitals, al diversos punts d’atenció al client de les companyies
de servei energètic, a diverses companyies, a les
nostres escoles, etc .
Tota
una realitat, un total fracàs polític, que a més, no han tingut ni en compte
l’actual difícil conjuntura actual de l'anomenat món occidental, al qual pertanyem, tota
una més irresponsabilitat afegida. S’ha provocat una fractura social amb diferents nivells i
aspectes , una societat fragmentada, Catalunya
no està funcionant, no ho està per a molts catalans. Tot un fet greu de País. I per més inri, l'única sortida paral·lela a la nefasta gestió
de govern és la de l'ocurrència de vendre'ns insistentment i des de fa anys de
forma altament mediatitzada i amb incidència directa als sentiments; una Catalunya de somni, tot en el seu
conjunt un molt mal somni.
El Senyor Mas, sembla s’ha equivocat, s'han equivocat, s'haguessin hagut
d'esperar a que a Espanya hi hagués
un govern molt vermell i molt antisistema. A les hores donada la ideología conservadora i neoliberal
del mateix, segur que si hagués iniciat el procés cap a la independència, hagués obtingut suport internacional a independitzar-se
d'Espanya
. Ho bé
esperar que a Catalunya
governes la CUP, sent clar que sempre i quan, no hi hagués canviat la seva ideologia política esquerrana
anti Unió Europea, anti total
sistema, de tres àpats assegurats diaris, de habitatge per a tots, llum, aigua, gas a l'abast de tots
i un llarg etc, social.(Amb dubtes seriosos que es mantinguin frens i coherents,
cap partit o organització d’esquerres ho ha fet quan a tingut cotes de poder ) També en aquest cas rebria tot el suport no
tan sols internacional, també de la resta d'Espanya, perquè s'annexionaran a ella. És que si no existeix el temps propici, val
més no posar-se, i ja se sap generalment l'egoisme i ambició desmesurat,
juntament amb l'afany, es paga.
I el trist, molt trist és que els
que poden formar govern perquè així ho ha volgut la ciutadania, ja han demostrat amb escreix del que són
capaços. Tot el contrari del que Catalunya
necessita.
