Dissecció sobre els resultats del
27-S
Per: Francesc Costa
A 27/10/2015
Transcorregut un mes de l'27-S, i quan els guanyadors per escons, així com la tanta claca existent que posseeixen i els
segueixen, no fan altra cosa que esmentar que han rebut el mandat popular,
aquell que els atorga continuar amb el procés
cap la independència, peti qui peti.
Tot plegat, juntament amb uns continuats clars signes de dèficits
democràtics i dins de l'absurd polític, mediàtic i segons al meu criteri; ple de
gosadia i d’irresponsabilitat.
És l'hora de desmentir-los, d'informar
la ciutadania catalana; que no tenen cap mandat popular suficient que avalin el
full de ruta del procés independentista
del senyor Mas, Junqueras, etc. No han obtingut la majoria dels vots; es continua
enredant i mal alimentant a la
ciutadania.
Però en la hipòtesi que fos així,
que tinguessin majoria, que no ho és; no
és possible tal independència, ni
principalment per part de l'estat espanyol ni per part de la Unió
Europea, ni per la resta de l'anomenat món
occidental el qual pertanyem. Però ... continuant en la hipòtesi imaginaria; en el cas que es possibilités
el procés
independentista, caldria fer prèviament uns passos legals, caldrien unes majories, uns acords, canviar unes lleis. En definitiva; ha
d'existir una legitimitat per acordar primerament un referèndum, i aquest dins de unes condicions consensuades. Tot totalment
contrari al que s'ha fet i s'està fent. El que en realitat s'ha fet i s'està
fent irresponsablement; és fer volar coloms.
No hi ha cap justificació que pugui
justificar tot aquest molt llarg i enormement vergonyós embolic, ple de descrèdit polític i mediàtic, i nociu
per al País. Amb una finalitat final d'obtenir, segons es pogués
dir per part dels components de la
llista guanyadora del senyor Mas, els seus acòlits i tots els implicats: “ ha servit per obtenir un redit per el País “. No valdria res que fos diferent, fins ni una mateixa coma, al
compromès. D'incompliment fins a un punt, haurien de dimitir.
Evidentment es pot tirar pel dret,
no s'obtindrà, i les conseqüències serien
totalment nefastes. Ja s'han produït i s'estan produint, però, insisteixo, les
que hauria serien de molt major grau.
Les eleccions del 27-S, han donat uns resultats: dels totals 135
escons del parlament, 62 escons (1.620.973 vots) pertanyen a la llista independentista del senyor Mas(molts
“conversos” de la nit al dia en la mateixa, llista composta per: 30 diputats de CDC, 21 d’ERC i 11 d’independents). Llista en la qual, el principal actor figurava
en el lloc quatre, i és que n’hi ha
alguns que no saben res més que pensar
com "manipular", amb un molt qüestionable, però... real èxit.
Èxit que no radica en els mèrits propis, més aviat a
l'enorme avantatge que representa el comptar amb el incondicional suport d’una majoria
dels mitjans de comunicació, sobretot el públic
( tota
una greu irregularitat de País). Tots plegats
en conjunt, dins d'una constant; la de fer passar bou per bèstia grossa, i passa, i ¡ tant que passa !, sembla mentida, però ... insisteixo; passa. Cal
afegir que també ha contribuït i contribueix l'enorme condescendència de la
resta de les forces polítiques, ¡ així els va a algunes !. I sense oblidar donada la seva importància,
els treballs de suport fets per part de unes
entitats privades, subvencionades i mal anomenades; "societat civil". Per
la qual cosa; ¿ amb tanta “carta marcada” qui no guanyaria ?. L'incomprensible és el com es
presenten a la cursa la resta dels partits polítics, i sense cap manifesta protesta.
¡ Fracàs !, és
l’única realitat, no solament de la llista unitària independentista del senyor Mas, Junqueras, amb CDC, ERC, etc, que només ha obtingut 62 diputats, també de determinats mitjans de comunicació, del públic, de las
entitats subvencionades de la mal anomenada “societat civil”, per cert una de les seves caps molt premiada. Tots han posat
tota la carn a la graella, continuen
fent-lo. Han fracassat, podran al·legar el que vulguin, justificar, fer cas
omís i fins i tot al que fan; presentar-se com els grans guanyadors. Però a
porta tancada, saben que han perdut, més quan ells movien els fils.
Tot un fracàs, després de l’enorme, llarga i continua
campanya mediàtica de més de tres anys, provocadora d'una creació de malvolença, paral·lela d’una modalitat de
"desitjos independentistes “ mancats de tota arrel, i al seu torn l'alimentació d'aquells de honest sentiment
independentista. Ni així han aconseguit assolir una majoria de vots.
La
realitat, tot un fracàs, els resultats
electorals del 27-S per a la llista
unitària independentista del senyor Mas i al seu partit nacionalista-conservador
neoliberals CDC, 30 diputats obtinguts , de 50 que tenia. Menys fracàs pels seus socis, tenia 21 diputats , ha obtingut 21,
però també; fracàs per Junqueras d’ERC, partit independentista, que es declara d'esquerres,
però poc té d'aquestes, sobretot en aquests últims anys, irreconeixible. A més de
descobrir a uns autèntics venedors de fum, i sense notes.
Per la qual cosa, encara que ho facin,
que ho fan, no poden treure pit algun, no
haurien, per més suport de tractament de “guanyadors” que rebin.
10 escons (336.375
vots) dels independentistes d’esquerra, el guanyadors ;
la CUP (amb uns plantejaments que imagino
que a molts votants de CDC, així com
alguns militants de la mateixa CDC, els haurà posat els pèls de punta). L’únic fil conductor que els hauria d'unir, en principi;
la independència,
però....segurament per alguns de la CUP, amb la mosca darrere de l'orella.
63 escons, els restants ( 2.104.712
vots), entre quatre partits polítics: Ciutadans, PSC, Catalunya si que es Pot
i el PP. generalment tos, en menys o més grau (evidentment
amb graus molt diferents) estan per una
clara justícia social, que millori la qualitat de vida de tots els ciutadans, i una accentuada millora de País,
amb tots els aspectes. Alhora aquests partits polítics i altres de
minoritaris no representats al Parlament,
excepte el PP, estan en més o menys
grau per una reforma de la constitució,
del Senat, per un estat federal.
1.957.349 es la suma de vots totals dels independentistes; la
llista del senyor Mas, es a dir; la que
s'han compromès amb els seus votants, a oferir-les la independència
en un termini de 18 mesos, mes
la llista de la CUP. 1.199.106 vots, que no és poc, són dels abstencionistes,
que caldria tenir en compte, i amb tot
el que ells representen i s'hauria d'interpretar, sobretot en un aspecte de
tanta transcendència com és independitzar-se d'Espanya, generar un nou estat dins de la península Ibèrica.
2.104.712 són els
vots que no estan pel procés independentista, principalment el del senyor Mas, ni del senyor Junqueras,
d'ERC, ni de la senyora Forcadell, etc. A aquests 2.104.712
vots, s’hauria d'afegir-se els vots corresponents
al dels partits polítics minoritaris,
que donat el sistema electoral no
tindran representació parlamentària, la qual cosa donarien un resultat total de:
2.119.102.- vots.
3.318.208 ciutadans de Catalunya,
no s'han significat per estar pel procés d'independència del senyor Mas,
Junqueras, etc.
Amb aquesta realitat, totalment
d'esquena a la mateixa, es continua “entestats” , i a més continuant-se abrigats
per determinats mitjans de comunicació, i vergonyosament; el públic. Sent tots ells, tots plegats, els únics
que fan soroll, continuant amb el
monotema, voltes i més voltes, pel dret, pel reves......, no hi ha res més, i el País està com està. Però....la resta , sorprenentment; ni mu, engoleixen i engoleixen dia darrera
dia.
Escrit tot el escrit sobre els
freds números, aquests reflecteixen tota una realitat; no tenen la majoria del suport
popular per continuar amb el procés
independentista. I insisteixo de nou, no és possible sentir només la veu
que diu: “tenim suport popular i per tant, democràtic” . ¿On estan les veus que desmenteixen tanta farsa ?. Tot plegat una trista realitat, que
dura massa temps, que encara entristeix més per tant gris existent en el nostre
panorama general.
Però... disseccionem més, fem-ho sobre
els 1.620.973 vots obtinguts de la
llista unitària independentista del senyor Mas:
a)- Uns vots estaran motivats més pel suport a aquest, que
a la independència.
b)- Altres vots, ho
estaran motivats com a conseqüència de la continuada difusió mediàtica durant
anys rebuda, sobre la existència d'un estat
opressor. També hi haurà vots al seu torn influenciats respecte als greuges.
Aquells que en mes o menys grau de
realitat, degudament i hàbilment mediàticament
administrats, han estat convertits en
una qüestió personal per una gran part de la ciutadania. ¿ com votar allò que se’ls ha
ensenyat, durant anys, el que representa el anti-català, allò que els perjudica
?
c)- Altres
vots no han pogut dirigir-se a altres partits polítics, per un sol motiu; l'espanyolisme
dels mateixos. S’ha creat durant anys un
menyspreu envers l'espanyolisme, per tant; anticatalanisme, com per exemple ho pot ser;
el PP,
el PP català, el PSOE,
el PSC, Podem, Ciutadans (aquest
el molt menys afectat, molt menys, atès que és el que ha tingut més clara la
resposta, el
missatge, no ha estat un actor passiu,
tolerant, engolidor com la resta, ha plantat cara). , etc. Per
la qual cosa a votants només els quedava
l'opció; independentista.
El exemple b y c és un clar rebuig del que els representa Espanya, l’estat, institucions, els partits polítics considerats
espanyolistes. Fins i tot pel que respecta als partits catalans, titllar-los de mals
catalans, o no catalans. Per tant, no
són tots vots per l'opció literal de la independència,
és que era l'única opció; la llista del senyor Mas. L'única possible que se’ls ha indicat, ensenyat durant llarg temps, anys, quines sortides no interessaven i quina única sortida si interessava .
Resumin; Primerament: no han obtingut el suport popular majoritari
amb vots, i en segon lloc: en l'actualitat no és possible el procés cap a la independència.
Entenc que democràticament se'ls
hauria de baixar del pedestal, del qual tot es domina, i a sobre plens
d'arrogància. Democràticament caldrà baixar-los arran de terra, com ho estem la
gran majoria de tots nosaltres, pocs són els que es mereixen estar al pedestal,
i segurament ni aquests pocs voldrien que els col·loquéssim.
Doncs de continuar al pedestal,
plens de gosadia, irresponsabilitat, falta de respecte polític i democràtic,
conjuntament a la negació de d'acceptar la realitat, s’està dins del possible
que prenguem mal.
