Nacionalismo catalán y libertad de expresión

El diario digital, Crónica Global, edita un muy interesante y certero artículo de opinión firmado por Isabel Fernández Alonso. Por considerar, elblogdefcosvi, que dicho artículo puede ser del interés de nuestros lectores, lo incluimos en el blog. 

Isabel Fernández Alonso (Asturias, 1969) Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid y doctora en Ciencias de la Información, por el Departamento de Historia de la Comunicación Social. Siendo becaria predoctoral durante cuatro años (1993-1997). Efectuando importantes aportaciones en su tesis doctoral, como: sobre las políticas de medios en España durante la transición. Siendo estas recogidas en el libro "Estado y medios de comunicación en la España democrática", editorial Alianza 2000, obra en la que es coautora junto con Fernanda Santana.

Fue  becaria predoctoral (curso 1997-1998) en la Sección de  Comunicación, Información y Periodismo de la Universidad Libre de Bruselas, donde realizó tareas de investigación en el ámbito de la historia de la prensa belga, y becaria postdoctoral en el Observatorio de los Medios en Europa de la propia ULB (1998-2000). efectuando interesantes publicaciones, recogidas estas en  revistas como Ámbitos, Zer o Historia y Comunicación Social. 

Desde principios del curso académico 2004-2005 ha simultaneado tareas de investigación en el Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (Incom-UAB) –donde es coordinadora del Observatorio de Políticas de Comunicación y miembro del consejo de dirección– con tareas docentes como profesora asociada en los departamentos de Periodismo de esta misma universidad, de la Universitat Abat Oliba -CEU de Barcelona y de la Universitat Ramon Llull. Desde el 2008 compatibiliza su labor de investigación en el Incom-UAB con la docente que desempeña en la Universitat Ramon Lull y la de experta del Consejo de Coordinación Universitaria en cuestiones de homologación de estudios extranjeros.

Isabel Fernández Alonso, es profesora titular de Comunicación de la UAB y miembro de Impulso Ciudadano, Universitaris per la Convivència y Foro de Profesores.

Isabel Fernández Alonso, presentación de su libro " Austeridad y Clientelismo" Editorial Gedisa.

Nacionalismo catalán y libertad de expresión

Diario digital, Crónica Global

por: Isabel Fernández Alonso

14.02.2020
     

El discurso separatista está plagado de falacias que lamentablemente han calado en demasiados ámbitos. Recientemente, nada más conocerse la apertura de una segunda investigación a Torra por desobediencia, desde la Generalitat se enviaba un comunicado a los periodistas en el que se hablaba de una “causa general contra el independentismo motivada por razones políticas” y se añadía que “el Estado Español tiene un problema con la libertad de expresión y los derechos fundamentales”. La misma propaganda victimista y torticera de siempre.

Existen, sin embargo, excelentes informes que prueban que quienes están vulnerando derechos fundamentales de manera reiterada en España son precisamente los separatistas. Recomiendo dos en particular: Golpe nacionalista a la democracia, presentado por SCC en el Parlamento Europeo en diciembre de 2017, y el remitido por Impulso Ciudadano en 2019 al Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas.

Voy centrarme en lo que sucede en Cataluña con uno de esos derechos: el derecho fundamental a la libertad de expresión. Justo el reclamo que ahora figura en el balcón del Palau de la Generalitat, tras ser obligado Torra por las autoridades electorales y judiciales a retirar la pancarta de apoyo a los políticos presos y a los fugados de la justicia.

Resulta inaudito que el poder nacionalista apele con tanta frecuencia a la libertad de expresión cuando no hace más que abusar de la suya y coartar la de quienes no comparten sus postulados. Pongo diversos ejemplos.

Encaja mal con la defensa de la libertad de expresión que los dos partidos integrantes del Gobierno catalán se repartan sin pudor los cargos clave de nuestros medios públicos, tal como han denunciado, entre otros, los propios trabajadores de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales.

Encaja mal con la defensa de la liberad de expresión contratar (con dinero público) a una empresa para que realice un seguimiento de los pronunciamientos en redes sociales de los consejeros del CAC propuestos por fuerzas políticas constitucionalistas.

Encaja mal con la defensa de la libertad de expresión aprobar una moción en el Parlament que condiciona las ayudas a los medios privados a que emitan la publicidad del referendo ilegal del 1-O.

También encaja mal con la defensa de la libertad de expresión presionar a periodistas, como ha hecho el Gobierno catalán con profesionales españoles y corresponsables extranjeros, según acredita Reporteros sin Fronteras.

Los ejemplos serían infinitos, pero quiero subrayar que encaja especialmente mal con la defensa de la libertad de expresión utilizar el poder para estigmatizar y/o tratar de silenciar a los discrepantes.

Un caso sangrante son las declaraciones de persona non grata por motivos ideológicos, que se aprueban con tanta frecuencia en plenos de corporaciones locales catalanas. En este vídeo se recogen los execrables “argumentos” de la CUP en la Diputación de Girona para declarar persona non grata al entonces Delegado del Gobierno Enric Millo, que actualmente ya no vive en Cataluña. En una línea muy similar, vean aquí la infame moción que ERC presentó en el Ayuntamiento de Sant Cugat contra Societat Civil Catalana, acusándola  de connivencia con el neonazismo, entre otras lindezas.

Ese mismo tono tan agresivo con los disidentes se aprecia incluso en personalidades que han llegado a presidir el Parlamento de Cataluña. Recordemos a Carme Forcadell cuando gritaba en un mitin que Cs y el PP no son pueblo de Cataluña. O el reiterado tuit de Núria de Gispert en el que animaba a la entonces líder de la oposición, Inés Arrimadas, a regresar a Cádiz. Son solo pinceladas.

Pero la intimidación no solo se ejerce con la palabra. Así, con total impunidad, los separatistas eliminan (o consienten que se haga) los símbolos comunes (banderas de España, bustos o cuadros del Jefe del Estado, denominaciones de calles y plazas… y, por supuesto, la lengua española) y lo invaden todo con su propaganda: edificios de la Administración, hospitales, playas, conciertos, ferias y hasta cabalgatas de Reyes, por más que impliquen a menores. Algunas campañas resultan realmente inquietantes, como es el caso de la megafonía del Ayuntamiento de Vic.

Un ambiente, en definitiva, que no hace más que coartar la libertad de expresión porque ésta es absolutamente incompatible con cualquier forma de presión. La espiral de silencio en Cataluña es atronadora. Hay miedo a disentir. Me lo reconocían en privado hace pocas semanas muchos colegas que prefirieron no asistir a los claustros universitarios que aprobaron el esperpéntico manifiesto único que siguió a la sentencia del Tribunal Supremo del pasado 14 de octubre, para no significarse.

Quien piense que exagero, que me explique cómo es posible que en un mismo Parlamento supuestamente democrático se impidan las comparecencias de entidades sociales constitucionalistas mientras que prófugos de la justicia, que trataron de derogar el orden constitucional, intervienen por videoconferencia (lo acabamos de ver en la Comisión del 155) para denostar una y otra vez a la democracia española.

Greuges?, Favors? o....fins i tot.....potser....fer-nos passar bou per bèstia grossa

Greuges?, Favors? o....fins i tot.....potser....fer-nos passar bou per bèstia grossa .

Per: Francesc Costa

18/05/2015

Realment són tan sapastres tots junts ?, com és possible que en el 2015, temps de gran coneixement, i de la possibilitat d'adquirir-lo , encara ens estiguin fer-nos passar bou per bèstia grossa, permetent-ho i a més empassant-nos-ho.

En dies de campanya electoral municipal , del 24 M, per a alguns altres, aquells que tenen una fixació superficial en diferenciar i diferenciar-se  de la resta dels espanyols, la referència és e15, un dels tants absurds polítics i mediàtics, entestats per  interès propi, en fer-nos  creure que som diferents, i fins en ocasions, segons es veu  i escolta, fins i tot amb una manifesta superació i jactància, com que els donés   el dret de jutjar; el grau de democràcia dels altres, el mateix respecta a la  confiança que es mereixen els altres, del que està be o dolent , de qui té la raó i qui no,- en definitiva cap respecte per aquells que puguin  discrepar-los .  Quan la realitat és que no som  diferents , ni millors, ni mereixedors de fer o dir el que ens vingui de gust, peti qui peti.  Això si, tenim aspectes culturals diferencials, dels quals hauríem de sentir-nos orgullosos, per això cal cuidar-los, mantenir-los i defensar-los en cas necessari, com ho és; la llengua. Com els altres els tenen de fets diferencials respecte a nosaltres. - No ens tindrien, ni hauríen de fer-nos creure  que som diferents i millor.  Sols cal veure que malgrat aquests fets diferencials com respiren uns i altres respecte a tots els  fets de la vida, com responen els diferents grups socials, determinats  polítics, empresaris i sectors influents , d’aquí i de la resta d'allí.  

En plena campanya electoral municipal ,  no se li ocorre una altra cosa al ministre Wert que qüestionar la  immersió lingüística, i d'altra banda la Junta Electoral Central accepta el recurs presentat per Societat Civil Catalana , respecte  l’ús de les banderes estelades en els edificis públics i locals electorals, amb motiu de les eleccions municipals del proper dia 24.

Sobre la immersió lingüística, no es pot presumir de èxit, sempre tan acostumats a vanar-se, mes aviat un fracàs. Un servidor hauria anat més lluny, i la immersió, no tan sols lingüística l'hagués estès a altres aspectes de la vida social.  Només cal veure i conèixer les nostres ciutats, barris i suburbis, per veure el poc que s'ha fet o el molt que falta per fer, per aconseguir la cohesió, avui inexistent.

Fa mesos SCC  va presentar recurs sobre el abús i us de  les banderes estelades en edificis públics, la plataforma SCC es coherent i reiterativa amb aquest aspecte, al qual coincideixo, considerant  al seu torn, que és un fet que mostra una àmplia falta  de sentit democràtic, apart d’un abús. -  És difícil trobar en el nostre entorn  de països democràtics, on en les seves   places publiques, edificis públics o rotondes de la via publica, pals amb banderes que simbolitzin el desig d'independitzar-se. Les úniques banderes  que es veuran són la de la nació, la regió, l'europea i la del municipi .

La senyera és la nostra ensenya nacional, la de Catalunya, la que sento, la qual hauria de ser de tots, ¿ com és possible anteposar-la ?,  ¿ Fins a quin punt pot arribar el desig de poder ?

No obstant això el meu respecte per l'estelada, a un cert temps em significava, no em va passar pel cap com a substituta, la senyera és la meva  ensenya.   Però avui, llastimosament la estelada és només una utilització, sobre el que representa, un camí que és ben diferent al que se'ns vol amb calçador mediàtic vendre.

El que em costa entendre, com el ministre Wert , per una part, i Acció Civil Catalana, per altre, per més raons que puguin tenir,  i segurament coneixedors del pa que se'ns està donant  a molts catalans per part dels sobiranistes, independentistes i mitjans de comunicació capitanejats per l’ens públic, provocant  aquest disbarat polític , com altres,  a poques dates del dia 24. Tot un rèdit que se'ls ofereix, que bé segur sabran aprofitar.

Encara falten uns dies per el dia electoral , ignoro si es provocaran més greuges, favors, o se'ns intenti continuar fer-nos passar  bou per bèstia grossa o el deixaran tot per al setembre,  després del període de vacances, ja amb noves energies i força. Un mes que puc pronosticar i pronostico que  serà terrible, la parcialitat mediàtica serà al meu parer, tota una inundació; preparatius i captació per la diada, al 11,  després tota la campanya  eleccions al Parlament per al 27.

Si fos possible marxar aquests 27 dies de viatge seria magnífic, el més lluny possible i desconnectats de Catalunya, només amb els éssers estimats que s'hagin quedat, amb la condició que quan els truquem  no ens expliquin res de política , si m'apuren el millor seria l'estació espacial, ben lluny,  com la meva admirada i magnifica cantant britànica Sarah Brightman.

Per la qual cosa aconsello, que el mes de setembre proper,  els que es quedin al País, no veure la tele per temes polítics de cap classe, tinguin voluntat, posin notes per la casa d'advertiment, si és possible que els ajudin els familiars i si cal portar la tele al guardamobles durant aquest període, es porta. -Solucions; fer provisió de pelis, estan barates, llegir, sortir a passejar, a peu, ja que el transport públic està pels núvols, és un mes de  bon temps i segurament la parella, el sogres, pares  i els nens us ho agrairan i no costa diners, o practicar qualsevol joc de taula, fa unió que és molt positiu, tot  el contrari de la tele, la butxaca que s'ho pugui permetre pot anar al teatre, cinema i altres llocs públics, avui de pagament. no a l'abast de tots.-  Em felicitaré per aquells que no ignoro no veuen la tele, o seleccionen molt el que veuen, perquè saben del que és capaç el medi audio visual .   Hi ha altres maneres d'esta bé i objectivament  informats.

Per cert respecte a les vacances, hi haurà molts, però molts conciutadans que no podran tenir-les, potser alguns a l'hotel el pont, el coneixen ?, no costa res,  alguns ja ho estan, altres estaran, i tots plegats no saben quant temps de permanència,  que es diu està molt airejat, si tenen necessitat no ho demorin, hi ha overbooking  El motiu no és altre que el de pertànyer al Club butxaques buides, club amb molta demanda de carnets.

Però tornem a les eleccions municipals, que és el que avui deu interessar. Durant  la campanya s'ha parlat del tema lingüístic, de les banderes,  de si son plebiscitàries o no, de la necessitat de ser un país digne i lliure, que falta poc per marxar, que s'està a un pas, i per això  isol·liciten el vot màxim per possibilitar-lo. També malgrat ser municipals  les eleccions, sens parla  per part dels soberanistes, independentistes i l'ens públic de les moltes ofenses que rebem,  apel·lant-se als sentiments, i ja se sap, pot més el sentiment que la raó.   També s’ha parlat de projectes que ocuparan molts milers de llocs de treball, allí, aquí i més enllà, perquè parlar i dir moltes cosas, com que se'ns lliurarà la lluna, no costa res.   En definitiva; fer-nos passar bou per bèstia grossa. 

Però.....unes eleccions municipals que de tangible res de res se'ls ofereix als ciutadans 
i ciutadanes que en les diferents ciutats o pobles, , molt principalment a aquells que estan  sense “parné”, a l'últim sospir,  a zero.  

Jubilacions sobre els 600.- € , o menys, ajudes sobre els 400.- €, o menys  i aturats sobre els 710.- €, o molt menys,  i això l'única entrada, cap més i tot això amb càrregues familiars i amb series dificultats per atendre o no, els domèstics; menjar, llum, aigua, gas, lloguer o hipoteca, transport,vestir, calçat, etc.,  i ni parlem de rebuts del  col-legi, llibres si n'hi han peques. I sobre els  medicaments  cal recordar que 400 dels mateixos, els de les retallades, a sobre,  els han retirat  la cobertura de la Seguretat Social.  Y sortir de casa, impossible,  res de res, fins lo públic és car.

Els candidats i candidates haurien de dir quina solució efectiva oferiran des de l'ajuntament, no en termes genèrics, amb detall.  Existeis una fractura social, una exclusió, ciutadans i ciutadanes sense posar-se pa a la boca, d'edats diverses, ssituacions greus, altres en diferents graus d'incapacitat, només compten am l'ajuda 
d'institucions, ordres religioses i associacions particulars, fins i tot de personals.   ¿ això no és causa d'ofensa per als candidats polítics per el govern municipal ?,- ¿ qui és d’ells que s’ha  compromès a compensar-los per les retallades,  per la pèrdua de drets socials ?.-Se sobreentén que els candidats dels partits de la tisora, no puguin oferir més que distrcció i fum, llàstima que aquest fum també ho ofereixin altres. 

Drets socials, garanties de llibertat , igualtat, dignitat. -Un ciutadà o ciutadana que  perd qualsevol dret social es un fet de deshumanització i al seu torn sens dubte tot un greu perjudici per la societat. -Ningun poble es lliure, digne ni els seus habitants iguals front la societat,  si aquest poble encara que siguin molts, pocs o fins i tot un està mancat dels drets socials. - És inherent al dret humà, si us plau, estem al 2015. Que no ens vinguin fer-nos passar bou per bèstia grossa.

Sis plau, no sopars de duro, no paraules i més paraules, discursos i més discursos, desqualificacions  i més  desqualificacions .   ¡ es volen fets i,  ¡ compromisos programàtics , ara ! davant dels ciutadans i les ciutadanes i dels focus  de  la tele que tant els agrada.