Entre el victimisme, el dir que
farà; el que no ha fet durant cinc anys i el Shangri-La.
Per: Francesc Costa
09/11/2015
El discurs d'investidura del
senyor Artur Mas, d’avui, al qual es postulava per a president del nou
govern de la Generalitat. És un
discurs del qual poc es pot dir, està plenament en la línia dels tants i tants
discursos de tota mena que ens ve oferint.
Més o menys : “La culpa és dels altres, també de la
terrible crisi. Però estem com estem per causa al que va passar fa 300 anys enrere, i així continuem “.
No obstant el seu govern, s'interpreta, que tot i les
circumstàncies: “ha fet molt” , detallant una sèrie d'exemples, la qual cosa, mentre
els pronunciava, més d'un ciutadà o ciutadana devia agafar-se, si ho escoltava
o veia i escoltava, sempre que no li
hagin tallat la llum, des del sofà o butaca, i això.... sempre que encara els
tingui.
Però ... no hem de patir perquè tot se solucionarà amb
la independència, amb aquesta tot
millorarà, totes les polítiques estaran dedicades al primer i últim ciutadà,
ciutadana, perquè aquests toquin el cel
amb els dits.
Ignoro si podrà ser, però si em
temo molt que el cel ens el podríem guanyar
tots plegats, de continuar amb tanta
irresponsabilitat política i mediàtica.
I per acabar, ¿ de veritat que hi ha algú que ho compri ...... el discurs ?
