TV3, la teva, la nostra ?.....la de ells !

TV3, la teva, la nostra ?,... la de ells !

Per: Francesc Costa

16/02/2015

Tv3  en el seu programa de la tarda de dilluns 9, avui fa una setmana, en l'espai de tertúlia, els tertulians pràcticament lloaven al President Mas, per mi, no s'esperava una altra actitud d'aquesta taula de tertulians, igual que la resta de tertúlies de l'ens públic i pel que fa als que intervenen en aquestes taules, majoritàriament coincideixen, estan en la línia de la corporació. Estranyant-me  que en ocasions las comparteixin periodistes o personalitats significatives que són conegudes  per l’equilibrat de les seves opinions i al seu  bon saber estar.

 “On tots pensen igual, ningú pensa molt”

Walter Lippmann (Nova York, 1889-1974) periodista, filòsof i comentarista polític.

Lloes, fins i tot incloent el que significa quan el president es passa la mà per l'ona del seu cabell. Està clar que només podien referir-se  a la intervenció inicial del President Mas a la comissió d'investigació sobre el frau fiscal,  que s'estava retransmetent pel canal 3/24 i per 24 hores de TVE, coincidint  uns minuts els dos espais, en el qual l'espai de tertúlia de TV3  va connectar amb el 3/24. Sembla, que atès, per a mi el banal i jocós espai de tertúlia de las tardes a TV3, van donar molt de si els  pocs minuts de coincidència, donada les moltes lloances dirigides al President Mas i al seu torn, ¡com no!, censures als interpel·lants, com ; “teatre” “parafernalia” “oportunisme” “treure rèdit” “carnassa” , “voluntat de devalua”, etc. I encara sort, ja que la tertúlia va finalitzar aproximadament quan es va iniciar el torn de preguntes.

“veu la palla en ull aliè, però no veu la biga en el propi”

Sant Mateu, l'evangelista - Levi 7:1-6 

La comissió va transcórrer tal com m'esperava, donada la personalitat del important personatge. Però l'audiència d'oïda fi, haurà pogut adonar-se de tres aspectes, al meu parer, res intranscendents, com ho són:

Primer.- Moltes dades ofertes per part dels partits polítics, sobre els molts casos que pel que sembla involucren o han involucrat a CiU. - Segon.- Sembla ser que hi ha comptes que no s'han liquidat i pel que sembla mai es liquidaran i al Tercer.- La sensació  de algun interrogant pendent, no baladí.

Punts, que no són qualsevol coseta, podrien dir molt, el que si podrien dir és poc  a favor de la resta dels partits polítics, sobretot d'aquells que van acceptar el seu suport, el van recolzar, els que li van donar suport, els que  li donen suport i els que desitjaven donar-li suport.  

El compareixent ha estat loquaç, excel·lent, segur, dominador del temps i de la càmera. Els seus incondicionals hauran  comprovat, en termes futbolístics; com els driblava i fins i tot  marcar més d'un gol per l'escaire, i en  termes taurins hagués sortit a coll pels seus partidaris  i per alguns independentistes, això sí, potser no tant pels de sempre.

Seguramet la lectura de qualsevol erudit analista polític de fermes conviccions democràtiques no hauria de ser positiva, per una banda el motiu, que no és en absolut intranscendent, i per l'altra conscient de que no hauria cap conseqüencia política, més quant tot està com està al nostre País.  Es va mancar, meu parer, per part dels interpel-lants, d'altura política, consciència democràtica, de servei públic i de sentit de País. 

Gairebé de segur que des de la majoria dels mitjans de comunicació catalans i sobretot del públic (CCMA),  donat el pa que es dóna, el resultat de la comissió serà ben diferent del que hagués hagut de ser, fins i tot, potser res a veure. Convertint-lo  en un fet  per més grandesa i glòria del President Mas, la necessitat del seu lideratge i s'aprofitarà  més o menys  per donar una volta més de l'injust amb què es tracta a Catalunya, tant des de fora com de dins. Un argument que es ven molt bé, i sembla mentida !, però ho compren, i sense adonar-se, segons opino, que el benefici no és per al País. 

Per tot això, davant de tanta poca existent objectivitat , d'un clar partidisme i propagandisme se’m fa difícil  consumir TV3 i  alguns mitjans de la corporació, a més.....és  que...... ¡ són públics, caram !, al seu sosteniment i contribueixen els ciutadans de Catalunya, de totes les ideologies polítiques o cap.  Bé es mereixen un respecte, si us plau.   

“La propaganda no enganya a la gent, sinó que simplement els ajuda a enganyar-se a si mateixos”

Eric Hoffer, escriptor, filòsof ( 1898 Nova York-1983 Sant Francisco )

Tot un trist escàndol,  que alhora afecta molt ciutadà, com a mi mateix, que desitgem tenir uns autèntics mitjans de comunicació públics, independents, sense dependències polítiques ni  empresarials i si compromesos amb  el País.  Evidentment amb accent en el nacional, en absolut nacionalista, més quan està clar que l'Espanya multinacional, multicultural, multilingüistica no està ni molt menys assumida,  per molts dels mitjans de comunicació  d'àmbit nacional, sobretot els audiovisuals, excés accent centralista.

Sent trist que a casa no trobis la pluralitat i imparcialitat informativa. No obstant gràcies als temps, avui hi ha altres mitjans per estar informats, reflexionar sobre el que t'informes , procurant una seriosa pluralitat informativa i dins dels màxims rigors periodístics i d’opinions.

Com s'escriu, hi ha el desig d'un mitjà de comunicació públic que emeti dins d'una línia d'imparcialitat i veracitat, sense cap monocolor ( ¡ això ja era abans ! , bons, dolents i en blanc i negre.  I tristement ho és ara en color i en HD )  Som grandets, rebutgem se'ns vulgui imbuir idea o opinió, i volen decidir, sí, però... després d'estar ben informats, des de la imparcialitat, objectivitat. I en ser públic, en la nostra llengua, la catalana.

Tot el que està succeint, al meu parer, amb TV3 i alguns mitjans de la corporació,  és al meu criteri, un fet molt greu.  Inadmissible que des de un País, que al seu mateix President de la Generalitat , el seu partit polític, conjuntament amb ERC, que és qui dóna suport al govern, i al seu torn participa en el procés sobiranista, ens estan oferint  un projecte de una Catalunya, més digna i lliure, com segons esgrimeixen que és possible amb la independència (després de tants anys governant ara el President Mas, al seu partit  i membres del govern  es despengen amb la Independència, dient que per a un país millor ¿ hi haurà tant il·lús? ),  i per  la qual cosa exigeixen, reclamen  més sentit democràtic, més mà oberta al govern central, i al P.P.   És a dir;  es reclama el que són incapaços de fer en l'ens públic.

 “Digues-me que presumeixes i et diré del que no tens”

Proverbi 

Uns mitjans de comunicació públics i nacionals que en aquests dos últims anys irresponsablement i amb finalitat partidista, entenc que han  generat  a la seva audiència sentiments de malvolença cap a tot aquells, d'aquí i d'allà  que entenen no estan d’acord amb el ideari únic, o d'allò que a ells els interessa interpretar i alhora fer entendre que són els que estan posant pals a les rodes a Catalunya i al procés sobiranista.

Evidentment, tampoc es poden consumir certs mitjans de comunicació d’àmbit nacional, la qual cosa vindria a ser l'altra cara de la mateixa moneda.  No obstant això, hi ha altres, no gaires,  de mitjans de comunicació d’àmbit nacional amb més pluralitat política i fins a més critica general.   D'aquests hi ha algun amb la modalitat de xou tertulià. Espais que gairebé tots els mitjans audiovisuals d'aquí i d'allà emeten. Són poc plurals, color definit, zero imparcialitat , fins i tot alguns amb personatges histriònics i plens de vehemència.

 “Si no esteu previnguts davant els mitjans de comunicació, us faran estimar a l'opressor i odiar a l'reprimit ”

Malcolm X, Malcolm Little ( Nortth Omaha, Nebraska, 1925, Nova York 1965 ) ministre religiós i activista.

Amb menys de quatre dits d'una mà, hi ha algun de mitjà  de comunicació català que acaricia la pluralitat. Haurien de ser més atrevits i professionals, més fidels al codi deontològic del periodisme, a la vocació d'informar i l'equanimitat de la mateixa. Hi ha altres formes de informar a la ciutadania, de servir en aquest aspecte al nostre País, a part de la que sembla està establerta i acatada des de fa anys.

A TV3,  tot, es circumscriu,  en el  procés sobiranista i a la independència, així com  amb els actors principals, són els estels a protegir i promociona.  ¡ Es per llogar-hi  cadires !,  sembla que ho donen tot per fet, com tota una realitat, que la independència està a la volta de la cantonada. Des de TV3 i certs mitjans de la corporació sembla que es difongui pedagogia sobre determinats aspectes relacionats amb una Catalunya independent.   Sovint es parla de les estructures d'estat, de la constitució catalana de la hisenda pública catalana, y un llarg etc.  I tot això des del mitjà de comunicació públic i en un sentit seriós,  no com una ficció literària, no com una hipòtesi, sinó com una realitat.- Una vergonya democràtica.  

A TV3, segons opino, la manca de consideració és total, no hi ha altres opcions, ni altres idees, ni altre sistema territorial, ni gairebé altres partits polítics, i quan hi són, és per qüestionar-los.  I si hi ha un PP, és perquè aquest serveix  d'autèntica font d'alimentació al projecte.

Però tampoc existeixen a TV3  altres transcendents aspectes de la Catalunya real, la seva cara lletja, entre la qual cal destacar els  més d'un milió i mig de compatriotes allotjats en  la pobresa, misèria, l'exclusió social i amb tràgiques ramificacions diverses,  ¡ si, aquí a casa, a Catalunya !.  Evidentment, s'ha d'assenyalar  al govern de la Generalitat,  les seves retallades, la seva política. - Sempre que a TV3 ho esmenten, poques, però en les diferents informacions, telenotícies o tertúlies, es dins de un marc de cert desvergonyiment, com si no fos cosa d'aquí. Fins i tot sempre hi  ha l'agosarat que assenyala només cap al centre.

A TV3, no existeix critica alguna de les polítiques del govern de la Generalitat, ni reprovació alguna del partit que governa la Generalitat, com tampoc  d'ERC.  El tractament informatiu es totalment dins  d'una visió partidista, de titular tendenciós, constants accents, molt de esbiaixat , opacitat, molt de implícit. I segons opino, amb una clara manifesta coresponsabilitat per part dels “professionals”. Tot un menyspreu al codi deontològic del periodisme. 

Una TV3 que mai dona una puntada sense fil.  Se serveixen molt astutament de tot allò que es diu, o es fa,  des d'Espanya  ( que tan freqüentment citen en lloc de citar: l'estat espanyol )  , l'estat,  el govern central, de polítics, d'alguns mitjans de comunicació nacionals,  fins i tot des del nostre País.  Amb tal, segons el meu criteri, de crear opinió.  Creant-se temes sobre aspectes que estan trets de context, altres que són de caràcter general i transformant-los  com si només afectessin als catalans. Sent molts els que  li donen  la categoria de greuges,  sens dubte alguns podien ser-ho, altres no.  Fent de tot plegat un gran rendiment mediàtic, i molt soroll en ocasions, provocant molt intel·ligentment a la seva audiència una idea col·lectiva. 

 “No hi ha res més perillós que una idea, quan no es té més que una”

 Alain, Emilie-Auguste Chartier  (França - 1868-1951) Filòsof, periodista i assagista

Sempre vaig interpretar des de la fundació de TV3, l'any 1983, ¡ quant orgull ens va produir !, el seu compromís com a servei de comunicació públic, amb la ciutadania, amb el País, en el que això representava;  divulgació de la nostra llengua, el català, el seu coneixement i consolidació.- Un mitjà  per cohesionar la societat a l’entorn d’un País, difusió de la nostre cultura  i la general. Conjuntament amb  el desig d'oferir una informació amb els principis periodístics de severitat, veracitat, imparcialitat i independència. -  Avui només un record, un desengany, un escàndol.  

S’aspirava que TV3 fos una BBC. Molt lluny queda tal aspiració, avui res, Opinant que no hi ha res  dels seus principis fundacionals. Deixant  de ser de ser "la nostra", "la teva" per passar, des de ja fa anys, a ser  la d'ells , tot un descarat instrument de propaganda i adoctrinament al servei dels nacionalistes, en aquests últims temps infondre l'independentisme.

En TV3 i en la corporació s'està en un-cul-de-sac, un mitja de comunicació públic i nacional on sols existeix un únic prisma,  el que el converteix en un mitjà de comunicació públic excloent, fet que es ve produint des de fa anys, allunyant-se de tota realitat catalana.  Segons opino, amb un lliurament total, gairebé de entreguisme al President Mas, al seu govern  i al partit que el sustenta, així com aquells que li ofereixin suport.

“fins als sentiments bons, si s'exalten en excés, són capaços de conduir-nos a errors deplorables”

Jaume Llucià Antoni Balmes ( Vich- Barcelona-1810-1848 ) filòsof, teòleg, apologista i sociòleg )

Al que cal afegir aquesta sensació de "nosaltres som millors" , en molts exemples, i d'ample argumentari, molts detalls, per citar, més o menys es va dir així : “nosaltres no som com Canal Sur, som TV3”, hi ha més i gairebé cada dia. Una negació a una Catalunya plural, real, de ciutadans procedents de diferents llocs d’España, que se senten d'aquí, però s'estan començant a no sentir donada la línia excloent, no se senten reflectits a TV3.  Però sens dubte també per l'enfocament de la informació  que es produeix, o noticies polítiques  sobre el procés sobiranista, les formes en què es difon, els missatges, els diferents discursos que s'emeten  i tot un llarg etc.

La línia d'emetre de TV3, , produeix rebuig d'una part de la societat, abandonament del mitjà de comunicació públic nacional. - No és la tele de tots.  Amb la qual cosa s'estanca el coneixement i divulgació de la nostra llengua i  cultura. I a més deixa de ser instrument de cohesió de la societat. Avui no la hi ha, i si el que hi ha són diferents grups de la societat. Alguns poca cosa a veure amb la idea  amplia i general que molts teníem de País  pel que fa  als seus ciutadans.- Tot un fracàs de l'ens públic, lògicament compartit amb les polítiques produïdes.

Des de  TV3 s'han creat etiquetes de menyspreu, sobretot  amb els discrepants  del pensament únic, mediàticament imposat fa anys. -L'escandalosa parcialitat de TV3 ve de llarg. -Etiquetatge compartit amb la seva creació, principalment des del nacionalisme.  Paradoxalment, la corporació  s'ha creat la seva pròpia etiqueta sense haver de caracteritzar ni adjectivar constantment, com així ha estat amb les altres interessadament creades etiquetes. La creació de la etiqueta  de TV3, s'ha generat per si mateixa,  ha estat pels propis fets l'ens públic, i per a més inri, al mateix nivell d'homologació a les per la corporació  creades.